Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<148/169>

Vicent Partal

03.06.2005

El xou d'en Sandro

Això del futbol és un món estrany. I ahir en vàrem viure un episodi encara més estrany que de costum. No em referesc pas a la dimissió del grup de Sandro Rosell. Em referesc a com ho varen fer. No sé quantes conferències de premsa seguides per anar degotant, d’una a una, contra la directiva, insinuacions i invectives que recuperaven la consciència fosca del nunyisme: tots contra Cruyff, per exemple. I una teatralitat que em va deixar perplex. Jo no sé qui té raó, però entenc que en dos anys la junta ha fet fer un tomb enorme a la institució, en tots els terrenys, que ha culminat amb la lliga. I no han passat ni deu dies de la victòria que els d’en Rosell encenen la crisi. Supose que perquè dure tot l'estiu. En aquest país, definitivament, no sabem viure bé.

No és sols el futbol. Que juguen molt bé. És la imatge del club. És la relació amb el país. És l'economia. És la batalla, duríssima, contra els Boixos Nois, que imagine que ara es faran sandristes (s'ha de dir així?). El canvi del Barça és notable i crec que innegable. I l'ha fet aquesta junta. M'imagine que tots, incloent-hi en Rosell i els seus. Però, per tant, també en Laporta i els seus, que són una majoria aclaparadora. En Rosell diu que repassem el programa. A mi, em sembla que han fet pràcticament tot allò que esperàvem. Jo, si més no, sent (o sentia fins ahir) aquest Barça com una institució renovada, digna, una sort per al país.
I ara cal engegar-ho tot a rodar perquè quatre membres de la junta no s’hi trobaven còmodes? Jo no ho trobe normal. Crec que, quan hi ha discrepàncies, se’n parla i es resolen, si és possible. Si en Rosell vol fer fora Rijkard i col·locar un brasiler d'entrenador, que ho intente. Però, si no ho aconsegueix, perquè el que hi ha ara és molt bo, doncs que s'aguante. No es pot guanyar sempre, i quan els altres són majoria, tu ets minoria, això és ben senzill.
Fins ahir em sentia diguem-ne neutral. Bons amics que en saben molt, del Barça i de les seues interioritats, em contaven històries sorprenents que em predisposaven a no creure res. Però després del xou que va organitzar ahir, em sap molt de greu, però no me’n fie ni mica, d’en Rosell. Quant de drama! Quanta escenificació! Ni la dimissió del president de la Generalitat (de qualsevol de les dues) tindria tanta pompa... I de seguida tothom, començant pels informadors d'esports, bavejant amb el xou mediàtic... que tindrem tot l'estiu? Ja ho veurem: portades i més portades. Que si aquell va dir i l'altre va respondre. Que si aquest es reuneix en un restaurant amb aquell o aquell conspira en un hotel amb un altre. Hi ha excepcions, és clar, però entenc perfectament que l'Oleguer diga que no llig diaris d'esports. Caram quin món de boigs...

(PD. Per la TV fan un Barça-Lleida que ja m'ha acabat de confirmar allò que pensava. El camp amb pancartes, curiosament totes contra Laporta... i Cruyff. Un dels grans mals d'aquest país és que la gent ho xala més, es motiva més i treballa molt més destruint que no pas construint.)

Mail Obert