Opinió

 

<145/169>

Vicent Partal

20.10.2005

Dit a la manera de Tony Blair

Expliquen que una de les frases favorites de Tony Blair és que un bon líder polític és capaç de dir no quan sembla que diu sí, o sí quan sembla que diu no. I que és un líder magnífic si, a més, s'entén quan fa això.

Doncs bé, ahir vàrem assistir a una demostració pública de fins a quin punt, això que afirma el cap del nou laborisme, ho saben fer els seus correligionaris de casa nostra. L'enfrontament entre Iceta i Maragall va ser històric, perquè es feia amb llums i taquígrafs i perquè varen saber combinar la duresa de l'enfrontament amb unes formes exquisides.

Avui al parlament no hi haurà sorpreses, (ep!, si no en fa cap el president, que ja sabem tots que no és exactament un home previsible). El tripartit refarà la unitat i mirarà de tirar endavant com siga.
Però la ferida que ha restat oberta és massa grossa. I la humiliació pública de Pasqual Maragall, impossible de dissimular. Tothom accepta que cal esperar al 2 de novembre. Tothom ja sap que el president té les ales completament retallades i per sempre més. Tothom sap que els partits, les direccions corresponents, es faran càrrec de l'endemà d'aquest govern. I tothom sap que el PSC cerca relleu per al seu cap de llista. Acceptem que ens diguen sí quan diuen no, i acceptem que es puga salvar aquest govern i començar una nova era. Però el país es mereix més coses que artificis verbals i trucs de prestidigitador. La crisi que hem viscut obliga que no n'hi haja ni una més. Perquè, si n'hi ha cap més, de res no valdrà dir que sí o que no a la manera de Tony Blair.

Mail Obert