El Pantà de Riba-roja acumula cinc hectómetros de fangs a l'altura de Mequinensa

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha conclòs el primer estudi sobre sediments en l'embassament de Riba-roja, en el qual ha comprovat que una de les zones on més s'acumulen aquests llots és en la desembocadura del Segre-Cinca, a Mequinensa, on es van registrar fins a 5 hectómetros cúbics de sediments (el que seria l'equivalent a cinc vegades un pantà de petita capacitat, com el de Tavascan).

Aquest document s'integra en el grup de treballs tècnics per al Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE), en el qual participen el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí i la Generalitat de Catalunya, al costat d'altres entitats i administracions. Ha estat realitzat per experts de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona i la principal conclusió és que el volum de sediments és menor a 16 hectómetros cúbics, situant-se un terç en les confluències del Cinca-Segre en el riu Ebre, en la cua de l'embassament, en el terme municipal de Mequinensa. Per a aquesta anàlisi s'ha realitzat una batimetría de precisió del fons de l'embassament i s'ha comparat amb l'existent d'un període anterior a la construcció de la presa. Amb aquestes dades s'ha pogut detectar els principals punts d'acumulació. El principal d'ells, amb fins a 5 hectómetros cúbics de sediments, és la cua de l'embassament, en el terme municipal de Mequinensa (Zaragoza), lluny de la situació de la presa. Arrossegaments del Cinca-Segre La major aportació d'aquests arrossegaments prové de les aportacions del Cinca i el Segre en la seva desembocadura en el riu Ebre. Juntament amb aquest estudi de volums el treball recull altres punts d'anàlisis com la influència dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja de Túria en la retenció de sediments; la dinàmica dels sediments durant l'últim any i la influència de les avingudes i la caracterització físic-química d'aquests sediments. L'embassament s'estén des de Riba-vermella fins a Mequinensa, i és un paratge natural de gran bellesa, on es dóna una varietat d'espècies i la pesca és la principal activitat. És possible navegar aquesta aigua lliurement per 50km, a més de prendre el branc del ric Matarraña que passa pel poble inundat de Fayón, que posseïx una església amb campanar, que anés desmuntada peça per peça i traslladada fora de l'abast de les aigües. Els navegants poden continuar fins a la desembocadura dels rius Cinca i Segre a Mequinensa.