La Rossella Cascone (@RossC2101) va arribar a Catalunya des de Pompeia becada per estudiar català. El Marcello Belotti (@Belotti_EU) va conèixer la Fura dels Baus a Gènova i es va enamorar de Barcelona quan va actuar-hi per primera vegada. L'Alessandro Castro és sicilià i es va instal·lar a Barcelona com a responsable comercial d'un museu. Els seus casos no són excepcionals: la comunitat italiana és la quarta immigració a Catalunya i només a Barcelona hi ha gairebé 25.000 italians censats.

Anar nu pel carrer ha passat de ser un delicte d'escàndol públic a una llibertat qüestionada per alguns i defensada per altres. Actualment, l'associacionisme va en descens. Malgrat això, a Catalunya es troba la associació més gran del Estat espanyol, el Club Catalá de Naturisme. Els joves son els que menys atrets s’hi senten i els que ho practiquen el fan només en moments puntuals. Significa això que cada vegada ens costa més treure'ns la roba?

Cites com Sant Jordi o els gran premis literaris són petits oasis per escriptors, editorials i llibreters. Actualment tots ells reconeixen que la crisi castiga amb força el seu sector, però el dilema sobre la viabilitat econòmica de l’escriptura ve de força abans. Viure d’escriure mai ha estat fàcil, no només per la dificultat d’esdevenir un best-seller, si no perquè la mateixa feina d’escriptor, en moltes ocasions, no està ben remunerada. A tot això, a més, s’hi afegeixen les dificultats pròpies del gremi, com les limitacions lingüístiques, una vida professional paral·lela inevitable o, a casa nostra, un mercat en català relativament reduït.

La música tradicional es redueix només a les sardanes o a instruments com la gralla i el flabiol? És una música reservada per a "puretes" del gènere? Jordi Fàbregas, músic i director del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), ho desmenteix ja que considera que “els Països Catalans són un lloc de pas i sempre han estat terra de moltes influències”. Però a part d’aquests fluxos mediterranis, valencians o occitans, també hi ha la influència d’altres llenguatges i sonoritats que mica en mica estan penetrant en el panorama de la música folk del moment.

Som la societat del consum. Després de l'alimentació, la roba és el producte que més es consumeix a nivell mundial. Comprem tanta roba nova com noves tendències i llencem tanta com en comprem. Més enllà d'acabar a l'abocador, podem donar un destí més solidari i sostenible a la que ja no volem i està en bon estat. Com es recicla?

El sector de la moda nupcial català passa per un moment dolç. Costa d’entendre que en moments de recessió econòmica, empreses de moda nupcial que no comercien un servei primari no tan sols no notin la crisi, sinó que augmentin les seves vendes. El secret? Les exportacions.

El món de la moda, la publicitat i els mitjans de comunicació bombardegen constantment la societat amb un cànon de bellesa irreal. És possible que els dissenys de les passarel·les siguin inaccessibles per a molts, però a l’hora d’anar de compres existeix un percentatge important de persones que no troben la seva talla.

Doula. És una paraula que sona cada vegada més entre les dones que esperen un fill. Acceptades des de fa dècades en països com Holanda o els Estats Units, la funció d’aquestes professionals es mou entre l’acompanyament emocional de l’embarassada, la preparació física per al part o l’assessorament en la lactància.

La música 'dance' està en auge i cada cop més artistes s’apunten a aquesta moda, sumant-se als productors i discjòqueis que des dels seus inicis han treballat amb l’electrònica. Molta de la producció 'dance' que arriba a Catalunya a través d’emissores de ràdio especialitzades o clubs és estrangera. Suècia, Holanda, el Regne Unit, França o els Estats Units són fàbriques de gran èxits, però a casa nostra també es produeix música 'dance' i electrònica de gran nivell. 

Ens passem un terç de la vida en posició horitzontal, un període desconegut, indissociable del temps de vigília. Per a desenvolupar el potencial humà és d’una importància cabdal respectar l’estat del son com a necessitat, i no tan sols com una pràctica habitual. 

Malta, aigua i llúpol són els tres ingredients bàsics per a fer cervesa. La malta aporta el toc dolç, fruit dels sucres que desprenen cereals com l’ordi, el sègol o el blat durant el procés de producció. L’aigua és el caldo de cultiu de la beguda que buscarà oferir una experiència al consumidor, més enllà de presentar-se com a un refresc recurrent.  Alhora, el llúpol definirà el grau d’amargor que caracteritzarà la cervesa.

L’àmbit de la salut no es queda enrere en la cursa tecnològica. Cada cop són més els metges i centres mèdics que usen les noves tecnologies i també les xarxes socials com a plus terapèutic al tractament convencional de les malalties. És el cas, per exemple, de l’Hospital de Bellvitge que, des de fa 2 anys, es serveix d’un videojoc per tractar trastorns com la bulímia, l’anorèxia o la ludopatia. O el cas de psicòlegs que per tractar les fòbies socials fan ús de les qualitats avantatjoses de les xarxes socials.

La variabilitat del sistema d’ensenyament espanyol provoca una falta de referència oficial per als docents, pel que alguns professors de primària, secundària o universitat han buscat la seva pròpia manera d’aconseguir que els alumnes tinguin un aprenentatge significatiu.

El Teler de Música és la iniciativa que la Fundació l’ARC Música va engendrar a finals del mes de març del 2013 amb la doble finalitat de proporcionar un espai virtual amb propostes didàctiques a professionals de l’educació que treballen amb la música i a la vegada contribuir al finançament de Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval.

La pastisseria ha tingut sempre una estreta relació amb la vida quotidiana de la gent, és per això que gran part de les creacions pastisseres són tradicions establertes. Un bon exemple són els bunyols de Quaresma, el torró per Nadal, les mones de Pàsqua, etc. Aquesta relació intrínseca entre pastisseria i tradició fa que els professionals del sector  tinguin una gran responsabilitat en èpoques festives.

Tornar a l’analògic, revelar les teves fotografies i afegir-hi un toc retro és molt més que una moda. És una filosofia de vida. Les càmeres lomogràfiques permeten deixar anar la imaginació i aconseguir unes fotografies úniques.

La tecnologia és un món que ens obre les portes a moltes més possibilitats. El format prescriptiu de la cultura ha quedat obsolet i està en constant mutació. Cada vegada hi ha altres maneres més fàcils de fer-la arribar al públic mitjançant diversos impactes digitals. Internet, les xarxes socials i les aplicacions redefineixen la concepció de la cultura avui en dia. Mil possibilitats que, com assegura l’historiador de l’art Juan Martín Prada al seu llibre Prácticas artísticas e internet en la época de las redes sociales, fan possible una important “participació i interrelació entorn les xarxes socials, blogs i grans arxius compartits per milions de persones diàriament”.

Parlem amb joves emigrants –assentats ara a Catalunya- de cinc dels països llatinoamericans que donen veu pròpia a la regió: Argentina, Cuba, l’Equador, Mèxic i Veneçuela. Aquests són, a més, els països que actualment es troben en un canvi polític més accentuat, puntual o constant. Sabrem, de primera mà, què opinen els immigrants que viuen aquí sobre la situació dels seus respectius països i, sobretot, com ha estat la seva integració a Catalunya.

La il·lustració no és nomes cosa de nens. Aquesta disciplina s’ha renovat a Catalunya amb una nova generació d’il·lustradors que no deixa de sorprendre i innovar. Ja ens sonen noms com el de Conrad Rosset, Guim Tió, la Moderna de Pueblo o Marta Altés, però la vitalitat d’aquesta disciplina no s’acaba aquí.

El 'running', un esport que en pocs anys ha guanyat milers d’adeptes. Córrer s’ha convertit en un estil de vida per a moltes persones. Són molts els atractius d’aquest esport: no s’ha de ser professional per practicar-lo, es corre a l’aire lliure, no hi ha unes normes establertes i és econòmic. Tot el que es necessita és roba esportiva, el calçat adequat i la força de voluntat per sortir a entrenar freqüentment.

Segle XXI: el continent sencer pateix una crisi socioeconòmica i es veu forçat a retrocedir per poder continuar el moviment terrestre circular. Hi ha moltes maneres d’evadir-se d’un context descoratjador: té sentit que la moguda swing experimenti precisament ara un auge espectacular i les places de la ciutats tornin als anys vint gairebé de forma diària.

Quatre punts de vista de quatre autors amb trajectòries molt diferents. Poetes d’avui comenten el seu recorregut i la seva visió d’un gènere que sovint queda allunyat en excés del dia a dia de moltes persones

Sabies que pots traspassar una fotografia a un llenç sense sortir de casa? O que amb una ampolla de plàstic pots crear màgnifics complements?  Aquestes són algunes de les propostes del moviment DIY o Do it Yourself.

Estils del tot diferents, maneres completament oposades d’entrevistar, però un mateix objectiu, aconseguir una bona història. La Bibiana Ballbè, la Pepa Fernández, la Xantal Llavina, el Víctor Clarés i el Martí Andiñach han estat els escollits per representar l’entrevistador dels nostres dies. En moments difícils per a la professió, aquests cincs periodistes aposten pel gènere de l’entrevista com la via més eficaç per tornar als orígens. A diferència del que estem vivint en els últims temps, ells creuen que preguntar és el millor camí per recuperar l’essència periodística.

Mentre l’estil contemporani permet aportar a cada ballarí el seu gra de sorra desenvolupant un estil propi i lliure, el ballet clàssic s’emmarca en un seguit de pautes rígides, estrictes i inflexibles. En aquest reportatge ens endinsem en el món propi d’aquesta modalitat que aspira a la perfecció i en descobrim tres protagonistes. Tres vides que responen a esforços i sacrificis portant el cos al límit.

De tuit a tendència en qüestió d’hores. El dia 4 de desembre @ganyet publicava al seu timeline de Twitter el missatge “KEEP CALM and SPEAK CATALAN” com a resposta a l’avantprojecte de llei educativa del ministre Wert, que delegava el català a llengua optativa a les escoles

Actualment és difícil veure algú sense un aparell tecnològic a les mans al metro o en un tren. Fa sis anys que va sortir el primer iPhone i, a partir d’aquell moment, el boom en els smpartphones ha augmentat considerablement. Espanya és el país d’Europa amb més smartphones en relació amb el nombre d’habitants. Fins i tot, està per davant dels Estats Units i del Japó. També s’estima que actualment hi ha 12 millions d’usuaris actius en aplicacions mòbils al nostre país. A més a més, durant el 2012 es van descarregar 2,7 milions d’aplicacions cada dia.

Un músic, una ballarina, un director de cinema, una escriptora, un pintor i un il·lustrador. Tots ells són joves però tenen les coses clares. Es volen dedicar al món de l’art. Són apassionats, perseverants i, també, molt conscients que el seu objectiu no és fàcil. En Ferran, la Natàlia, en Pau, la Mònica, en Guim i en Conrad ens expliquen la seva experiència i la seva visió de l’actual panorama artístic i cultural.

"La intel·ligència consisteix no només en el coneixement sinó també en la destresa d'aplicar els coneixements a la pràctica". La frase no és nova: pertany al filòsof grec Aristòtil. Tot i l'aparent obvietat del que diu aquesta sentència, en el sistema educatiu actual encara hi ha molts problemes per fomentar aquesta pràctica com una branca del coneixement. L'exemple més evident és la Formació Professional, uns estudis sobre els que tradicionalment ha pesat un cert estigma negatiu.

El tret essencial d’una malaltia minoritària és la reduïda prevalença: es tracta de malalties amb molt pocs malalts. En el context europeu, una malaltia es considera minoritària si tan sols es donen 5 casos cada 10.000 habitants. En altres llocs la proporció varia, però la poca incidència continua sent allò que les distingeix de la resta de patologies.

És probable que quan pensis en voluntariat només et vinguin al cap menjadors socials, monitors d’esplai i cuidadors de gent gran. Però els temps han canviat, i ara es pot ajudar de moltes altres maneres, escollint entre una oferta cada vegada més àmplia i original. Teixir una bufanda per a un avi o col·laborar en la teràpia a disminuïts psíquics amb cavalls en són alguns dels exemples.

La Constitució espanyola aclareix en el seu novè article que als poders públics els correspon “promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu” siguin “reals i efectives”. Malgrat tot, és evident que la discriminació encara existeix i el món laboral n’és un bon exemple.

Dissabte. 2/4 de 4 de la tarda. Nois i noies de Catalunya es disposen a fer una mateixa activitat durant dues o tres hores a la tarda: anar al cau. “No puc, tinc cau”, diuen als amics o amigues que els proposen anar al cinema o a fer una volta. El dilluns arriben a l’escola i els companys i les companyes comenten les aventures que van passar el dissabte a la tarda. Els miren i els demanen: “I vosaltres, què vàreu fer en aquella secta?”. 

La competitivitat esportiva de les seleccions catalanes és un element primordial perquè puguin competir a nivell internacional. La classificació que han aconseguit fins ara varia en funció de l’esport, però ara mateix ja hi ha almenys sis seleccions catalanes que s’han proclamat campiones del món en alguna ocasió (en alguns esports, com les curses de muntanya, fins a 14 vegades).

Intercanviar qualsevol tipus de bé no és un fenomen nou. Durant el neolític ja existia. Ara, la permuta torna a posar-se de moda com a conseqüència de la crisi econòmica. La població ha entès que no cal comprar amb diners per aconseguir un objecte que vols o necessites sinó que es pot aconseguir a través de l’intercanvi. Lluny de ser només un estalvi econòmic la gent ja ho entén com una forma de consum responsable, respectuosa amb el medi ambient i allunyada del consumisme.

No et passa que moltes vegades no saps de què va un anunci fins que s’acaba? No ets l’únic. La publicitat cada vegada és més abstracta i complexa i moltes vegades ens deixa perplexos, hipnotitzats. Avui en dia, molts anuncis s’han convertit en una successió d’imatges impactants triades per captar l’atenció de l’espectador, encara que aquest no acabi d’entendre el que està passant.

 “El cinema tal com l’hem conegut està mort”. Així de contundent es va mostrar el director britànic Peter Greenaway en un certamen cinematogràfic a Barcelona el maig passat. Són molts els que així ho pensen. En el món del setè art, hi ha hagut una confluència entre una crisi de model, la caiguda d’espectadors i la crisi econòmica. El públic jove és la causa d’aquesta mort o en pot ser part de la solució?

El projecte Interrail va néixer l’any 1972, promogut per la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC, per les seves sigles en francès), i en 40 anys ha transportat milions de viatgers. Avui, els combinats d’Interrail permeten viatjar a 30 països, i s’han eliminat els marges d’edat (fins l’any 2007 el límit era de 26 anys). Tot i l’aparició de les aerolínies de baix cost, i a pesar de la mala conjuntura econòmica, l’experiència de viatjar en tren segueix tenint adeptes.

El periodisme local és el de les persones, el periodisme de proximitat, aquell que fa tornar a creure en la relació causa-efecte de la notícia i la rebuda del públic. Els mitjans locals són coneguts de moltes maneres i tenen innumerables definicions, però tots es caracteritzen per uns mateixos fets distintius: la identitat i la proximitat.

Iogurt personalitzat, aplicacions per smartphones, màgia i entreteniment, disseny, artesania... Qualsevol idea innovadora és bona per començar una empresa si el mercat ho permet. Els joves emprenedors són capaços de jugar amb el context actual i, amb iniciativa i molta dedicació, tirar endavant el seu propi projecte.

Les matriculacions de catalans per aprendre rus han augmentat un 175% en els últims quatre anys i per estudiar xinès, un 148%. Aquestes dades, facilitades per l’EOI Drassanes de Barcelona, demostren que llengües abans considerades exòtiques són cada vegada més demandades pels estudiants d'idiomes. Seguint el rus i el xinès de ben a prop, es troben el japonès i l’àrab.

Els maldecaps que tenen alguns joves (i no tan joves) a l’hora de posar-se davant dels fogons planteja una sèrie de dilemes. L’alimentació, com la gran majoria de fenòmens socials, es fonamenta en la transmissió cultural.