Bon Nadal!

Amb la celebració del dia de Reis (o Epifania) s'ha tancat el cicle de festivitats nadalenques. Però en algunes esglésies cristianes ortodoxes, contràriament, el 6 de gener representa justament el principi de les festes. Avui, per exemple, és Nadal entre les esglésies de Geòrgia, Jerusalem, Macedònia, la República Monàstica del Mont Athos, Rússia, Sèrbia i Ucraïna. L'explicació és ben senzilla: totes aquestes esglésies autocèfales segueixen el calendari julià, en comptes del gregorià, a l'hora de celebrar les festivitats religioses. El calendari julià va ser d'ús general a Europa i el nord de l'Àfrica des de temps de l'imperi romà fins el 1582, quan el papa Gregori XIII va promulgar-ne una reforma que, actualment, separa tretze dies tots dos calendaris. Els països catòlics van ser els primers a adoptar el nou calendari gregorià, seguits pels protestants (a Anglaterra va ser el 1752) i, molt més endavant, pels de l'Europa oriental. Rússia, de fet, va mantenir-se fidel al calendari julià fins a la revolució d'octubre de 1917 (novembre, segons el gregorià). Tot i el pas al calendari gregorià, les esglésies ortodoxes nacionals de molts d'aquests últims països no van adoptar-lo i, per això, les principals festes religioses se celebren tretze dies després que l'església catòlica i protestant.

També celebren el Nadal avui les esglésies ortodoxes coptes d'Alexandria i d'Etiòpia, basant-se en el calendari alexandrí o còptic.

Diferències de calendari entre ortodoxos

Just després de la primera guerra mundial, el maig de 1923, un sínode ortodox celebrat a Constantinoble va proposar un calendari julià revisat, que l'acostava molt al gregorià per afavorir el diàleg amb la resta d'esglésies occidentals, però només va ser acceptat pel Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, els patriarcats d'Alexandria i Antiòquia i les esglésies ortodoxes d'Amèrica, Bulgària, Grècia, Polònia, Romania i Xipre. Totes aquestes esglésies, doncs, celebren Nadal el 25 de desembre.