López Tena: 'Si Mas no vol Guardans de candidat, estic disponible'

Manquen cent vuitanta-nou dies per a les eleccions europees del 7 de juny, i a CiU ja hi ha moviments clars per a forçar la direcció a decidir el cap de llista. L'eurodiputat Ignasi Guardans proposa de tornar-ho a ser, però Mas compta rellevar-lo. Entre els possibles successors hi ha l'ex-vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, que diu: 'Si Mas decideix que Guardans no continuï, estic disponible per a aquesta contesa.'

Guardans es va reunir dilluns amb Artur Mas a Barcelona i li va exposar la voluntat d'encapçalar la llista de CiU a les eleccions del 7 de juny, segons que van explicar fonts coneixedores de la reunió. Ahir hi va tornar, des del seu bloc. Diu que té 'ganes de seguir treballant' a Parlament Europeu. I afegeix: 'Em sentiria honorat de poder sortir un altre cop al carrer a demanar aquesta confiança als ciutadans en nom de CDC i de CiU.'

Guardans argumenta que a les europees la llista de CiU també depèn dels vots de la resta de l'estat i que és un polític molt conegut fora de Catalunya. Però Artur Mas no li va pas garantir que l'escolliria com a cap de llista, sinó que sospesa si a CiU hi ha algun altre perfil més adient.

López Tena, disponible

Entre els noms que han sonat amb més força en els cercles afins a la direcció de CiU és el d'Alfons López Tena, que ha explicat a VilaWeb: 'Mas em va preguntar què tenia intenció de fer quan vaig deixar la vocalia al CGPJ. Li vaig dir que no obriria despatx judicial i que em dedicaria a l'àmbit cívic. I, en aquest context i en el cas que decidís la no-continuitat de Guardans, li vaig dir que jo estic disponible.' Segons López Tena, Mas es va limitar a prendre'n nota i li va dir que encara ho havia d'estudiar a fons.

López Tena diu que no s'oposa a Guardans, però explica: 'Ja fa temps que hi havia un debat dins de CiU sobre si Guardans continuaria. De fet, al 2004, ja se'l va criticar molt, perquè fins i tot el PP va treure més vots. És per això que vaig fer la proposta a Mas.'

A les eleccions del 2004, les primeres de Guardans com a candidat, CiU va sumar 369.103 vots, el 17,44%, per darrere de PSC (907.121 vots; 42,85%) i del PP (377.104; 17,81%). A les de 1999, amb Carles Gasòliba com a cap de llista, CiU va ser la segona força política a Catalunya, amb 843.172 vots (29,28%), just per darrere de PSC (997.203 vots; 34,63%). La pèrdua de 474.000 vots és un dels principals arguments que branden els dirigents de CiU contraris a l'actual eurodiputat.

A banda d'aquesta dada, López Tena preveu que les europees se celebraran en un context electoral marcat per una més que possible sentència adversa del Tribunal Constitucional espanyol envers l'estatut i creu que serviran per a vehicular el possible malestar de la societat catalana.

Tot i això, deixa clar: 'Jo no faig cap candidatura de confrontació contra Guardans, que és un polític molt ben preparat. No sóc candidat a la candidatura. Només dic que estic disponible per si CiU decideix que Guardans no ha de repetir com a candidat.'

Perfils diferents

'Guardans es declara espanyol i creu que s'han de defensar els interessos espanyols. Hi ha una discordança important en el punt de vista: el seu, que Catalunya és Espanya. I jo, Catalunya i punt.' Així de clar s'expressa López Tena, que prossegueix: 'Clarament, som de perfils diferents. I Mas va dir que buscava un perfil diferent al de Guardans.'

Si finalment López Tena és escollit cap de llista de CiU i esdevé eurodiputat, diu: 'Només em dedicaré a treballar pels interessos dels catalans. Em preocuparé per l'avellana, però no pas pel plàtan. Per l'automoció i no per la siderúrgica.' Considera que Guardans també ha vetllat pels interessos de Catalunya des del Parlament Europeu, però 'no ho ha fet en exclusivitat, també ho ha fet en qüestions d'àmbit espanyol o mundial. Quan gastes esforços en aquests temes, en deixes de banda d'altres.'

Bernat Ferrer