Vicens abona una fiança de 100.000 euros i eludeix la presó

El jutge instructor del cas So n'Oms del Tribunal Superior de Justícia de les Illes, Antoni Capó, ha dictat llibertat sota fiança de 100.000 euros per a l'ex-diputat d'Unió Mallorquina Bartomeu Vicens, que ja els ha abonat i, per tant, ha eludit la presó. La fiscalia demanava presó preventiva sense fiança o bé presó sota una fiança de 800.000 euros. Vicens és acusat de falsificació documental, emblanquiment de capitals, contra les finances públiques i estafa.

La situació al parlament balear, doncs, continua encallada: Vicens restarà al grup mixt, amb els altres dos diputats d'UM, perquè no són prou per a tenir grup propi. Amb això, el govern es trobarà en minoria, encara que Vicens hagi assegurat que no modificaria el sentit del seu vot.

Fins a dinou anys de presó

La defensa de Bartomeu Vicens sol·licitava la llibertat al·legant manca d'indicis i de motius de perill de fugida. La fiscalia, en canvi, demanava presó preventiva perquè entén que hi ha perill que fugi, en vist de la gravetat de les penes pels delictes que se li imputen, que poden arribar a dinou anys de presó.

Sense cortesia parlamentària

Avui, doncs, Vicens no ha assistit al ple del parlament, de manera que tant el PP com la resta de formacions que donen suport al govern han tingut el mateix nombre de diputats, vint-i-nou.

Restructurar el grup mixt

La decisió de Vicens de no dimitir també ha afectat el grup mixt, on han anat a parar ell i els dos diputats que queden d'UM. Si la situació persisteix, caldrà restructurar el grup, on hi ha Esperança Marí i Marián Suárez, d'Eivissa pel Canvi, i Josep Mayans, de l'Agrupació Independent Popular de Formentera. Entre més coses, caldrà decidir com es reparteix el temps de les intervencions.

Si Vicens dimitís, el substituiria Isabel Alemany, que anava darrere seu a les llistes, UM recuperaria el grup propi dins el Parlament i el govern tornaria a tenir la majoria, de trenta diputats.

Tot i la delicada situació actual, el govern balear ha descartat de convocar eleccions anticipades amb la raó de la 'brutal crisi econòmica'.