Continuen les pèrdues importants a les borses

Els plans per a rescatar els sistemes financers nord-americà i europeu han generat un efecte totalment contrari al desitjat. El Dow Jones ja es va enfonsar ahir un 5,11%, les pitjors pèrdues d'aquests últims cinc anys; la borsa de Tòquio ha tancat amb unes pèrdues històriques, del 9,38%, i les europees, tot i que han obert amb pèrdues moderades, poc després s'han abatut. París ha superat la barrera del 8%, Frankfurt ha perdut gairebé un 7% i Londres, gairebé un 6%.

El pessimisme va apoderar-se ahir de Wall Street. Malgrat la lleu tendència a l'alça que ahir van mostrar les borses europees i la insinuació del president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, de rebaixar els tipus d'interès, el Dow Jones es va enfonsar un 5,11%, les pitjors pèrdues d'aquests últims cinc anys. Avui, les borses europees semblava que aguantarien el cop, perquè han obert amb pèrdues moderades (Frankfut, del 3,76%; París, del 2,61%; Milà, del 2,5% i Londres, del 2,03%), però no han fet bones les previsions.

Les fortes pèrdues de la borsa parisenca ha obligat a suspendre durant quinze minuts la cotització del seu principal indicador borsari, el CAC 40, a causa de l'afluència massiva d'ordres de venda. Cap a les 10.00 hores, abans de la suspensió, perdia un 8,2 per cent, fins a 3.427 punts, amb la qual cosa arribava al seu nivell més baix des del desembre del 2003.

Nacionalització britànica

El govern britànic ha anunciat de bon matí un pla de rescat d'uns 64.500 milions d'euros per a estabilitzar el sistema financer del Regne Unit, fet que suposa una nacionalització parcial de la banca. Els diners serviran per comprar accions dels principals bancs, que el dimarts van patir fortes pèrdues (i que en el cas del Royal Bank of Scotland va arribar a fregar un 40%). El Dow Jones es va enfonsar ahir i avui les europees han tornat a obrir amb pèrdues notables.

Els milions extres que aportarà Londres al sistema financer britànic servirà per recapitalitzar els principals bancs. Els que ja han confirmat que s'acollirien al pla eren: Abbey, Barclays, HBOS, HSBC, Lloyds TSB, Nationwide, RBS i Standard Chartered.

El Banc d'Anglaterra aportarà uns 250.000 milions d'euros en forma de crèdits a curt termini per tal de subministrar liquiditat als bancs i entitats hipotecàries.

Segons el govern, aquestes mesures garantiran l'estabilitat del sistema financer i protegiran els estalviadors, els titulars de dipòsits i les empreses.

50.000 euros garantits

Els ministres d'Economia europeus van acordar que el fons de garantia de dipòsits de bancs i caixes d'estalvi dels vint-i-set fos, pel cap baix, de 50.000 euros. Però, unes quantes hores després, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar que, a l'estat espanyol, aquest fons passaria de 20.000 euros a 100.000. Zapatero també va anunciar l'establiment d'un fons, a càrrec del Tresor, de 30.000 milions d'euros, ampliable a 50.000 milions, per a 'garantir el finançament d'empreses i ciutadans'.