L'Audiència espanyola condemna a presó els caps de Gestores Pro Amnistia

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat a penes d'entre vuit i deu anys de presó a vint-i-un caps de l'entitat de suport als presos d'ETA Gestores Pro Amnistia, acusats de formar part de la banda armada. Tres dels acusats han estat absolts; el portaveu de l'entitat, Juan María Olano, i dos dels caps han estat condemnat a deu anys, i els divuit acusats restants, a vuit. La presidenta del tribunal, Teresa Palacios, ha dit que la sentència s'ha pres per unanimitat. La sentència també dictamina la dissolució d'Askatasuna, successora de Gestores.

La sentència reconeix que Gestores Pro Amnistia no fa servir armes, però considera que comparteix l'estratègia d'ETA, tramet les directius de la cúpula als presos i, fins i tot, assenyala objectius.

El judici va començar el 21 d'abril i va quedar vist per a sentència el 18 de juny. Tots els processats van renunciar al seu dret a defensar-se, perquè creien que la sentència condemnatòria ja s'havia decidit d'antuvi.

Gestores ja va ser declarada il·lícita de manera provisional pel jutge Baltasar Garzón el 19 de desembre de 2001, i Askatasuna, el 5 de febrer del 2002.

Tercera sentència contra iniciatives basques

Aquesta és la tercera sentència de la justícia espanyola en tan sols una setmana contra partits, entitats o iniciatives basques: ahir el Tribunal Suprem espanyol va il·legalitzar Acció Nacionalista Basca (àudio) i dijous passat el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la llei de consulta popular (pdf) aprovada pel parlament basc el 27 de juny d'enguany. El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, va dir que el govern basc acatava la decisió del TC, però que no es resignava, i va instar la societat basca a recórrer la sentència al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Perilla la implantació municipal d'ANB

Els 430 regidors d'Acció Nacionalista Basca (ANB) d'Euskadi i Navarra esperen que la setmana vinent es facin públics els detalls de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem espanyol, que pot obligar-los a dissoldre els grups municipals que tenen formats. Si els dissol, perdran la subvenció que correspon als grups municipals, perquè els seus regidors s'hauran d'integrar al grup mixt, i això els debilitarà econòmicament.

El PCTB, també en dubte

La sala 61 del Suprem espanyol també es reuneix avui per deliberar sobre el bandejament del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), també demandat per la fiscalia i per l'advocat de l'estat.