Un inèdit de Pere Calders mostra amb molt d'humor la seva cara més àcida i fosca

Quan la familía de Pere Calders (1912 - 1994) va donar tots els seus papers a la UAB (així ho establia en el seu testament), els responsables, amb Jordi Castellanos al capdavant, esperaven trobar 'La cèl·lula', una novel·la extraviada. Però no hi era. Malgrat tot, un cop fet l'inventari del Fons Pere Calders, es van trobar quatre inèdits, un dels quals, 'La ciutat cansada', era gairebé enllestit i estava en la línia dels millors Calders. L'acaba de publicar Edicions 62.

Joan Melcion, especialista en l'obra de Pere Calders i autor del pròleg de 'La ciutat cansada', explica que 'és una novel·la completament vigent, tan per la temàtica (amb personatges anti-sistema) com per la manera de tractar la trama. Calders hi aporta una ironia molt seca. Es tracta d'una novel·la àcida, punyent, sense el component poètic de molts dels seus contes. És un Calders desencantat davant la condició humana'. I Jordi Castellanos, responsable de l'edició, afegeix: 'Ens dóna una visió fosca de la societat i de les relacions humanes, encara que amb molt d'humor. És una novel·la per divertir-se i per entendre també que Calders és un senyor que ha viscut molt, que ha patit molts trasbals (una guerra, un exili...)...'

A 'La ciutat cansada' Calders situa el lector en una ciutat-estat, que se sustenta per sis tradicions, però quatre de les quals es posen en entredit. Es tracta d'una novel·la coral amb 'personatges descordats, desencaixats', adjectiva Castellanos: un pintor que no ha pintat mai, un empresari que en realitat vol ser aventurer, un sindicalista, i d'altres personatges cínics fins el cap de munt.

Segons Joan Melcion, un dels interrogants més interessants (la gran incògnita) és el fet que Calders abandonés aquesta novel·la, quan la tenia gairebé acabada. Li mancaven un parell de capítols i el final. Segons que explica en el pròleg: 'Del procés llarg i intermitent d'aquesta novel·la en tenim constància per la correspondència que Pere Calders va mantenir amb el seu pare des de mitjans dels anys quaranta.' Calders va iniciar la redacció de 'La ciutat cansada' cap al 1944 i no va abandonar el projecte fins uns nou anys després, cap al 1953. En una carta Calders diu: 'Em fa l'efecte que he tancat un cicle de la meva manera d'escriure i he iniciat una nova concepció i estil de realitzar-me. En certa manera, la paralització de 'La ciutat cansada' es deu a aquesta crisi de transformació.' Però pels experts aquesta explicació no acaba de quadrar. Segons Melcion: 'Diu que es troba en un procés de transformació literària que el porta cap a les experiències viscudes i amb un component important de fantasia. Però pel què diu sembla que es troba en un moment de crisi, de no saber cap a on tirar literàriament. Té molts dubtes i és molt possible que fos el desànim per la improbabilitat de veure-la finalment editada i els dubtes sobre la seva recepció, que el van portar a abandonar-la.'

El Fons Pere Calders
Segons Jordi Castellanos, el Fons Pere Calders és un fons dispers, 'perquè l'escriptor no es preocupava de la transcendència de la seva literatura, encara que al final potser una mica més i s'hi mirava més amb el que deia. Hi ha poca correspondència, excepte amb el seu pare. I entre el material es van trobar quatre inèdits. Els altres: 'L'amor de Joan', creiem que és un dels seus primers escrits, dels anys trenta. Té una trentena de pàgines, i el publicarem a Els Marges. Després, també vam trobar els originals: 'La marxa cap al mar' i 'Sense anar tan lluny', de les quals en farem una edició crítica que publicarà l'Autònoma.'

Continua Castellanos: 'L'únic original prou acabat que permetia una edició amb voluntat divulgativa era 'La ciutat cansada', encara que hi hem inclòs una presentació i un pròleg que retarden la lectura de la novel·la però que són un toc d'alerta, una manera d'explicar que aquesta novel·la Calders no l'hagués deixat tal com es publica, perquè era un escriptor molt curós.'

El Fons Pere Calders s'ha pogut acabar d'inventariar gràcies al suport del IEC. Avui aquest fos es troba dipositat a la Biblioteca d'Humanitats de la UAB. Actualment es digitalitza tot el material, i en els propers mesos es podrà consultar a internet. El IEC també acull la web 'Imatges i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil', que aporta una completa biografia de l'escriptor.

Calders, long-seller
Segons Pilar Beltran, editora d'Edicions 62, Pere Calders és un dels autors amb més presència al catàleg d'Edicions 62, amb 39 entrades. A més, dos dels seus tí´tols ses situen entre els llibres més venuts de la història de l'editorial: 'Cròniques de la veritat oculta' (l'any 1992 s'havien venut 194.000 exemplars) i 'Invasió subtil' (que al 2002 s'havien venut 134.000 exemplars).

M. S.