Els governs balear, català i valencià rebutgen el pla Solbes a Madrid

Representants de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià assisteixen avui a Madrid al Consell de Política Fiscal i Financera amb el rebuig a l'anomenat pla Solbes, les bases proposades per l'executiu espanyol per a la reforma del finançament autonòmic. Els tres presidents ja han deixat clar que no els agrada la proposta del ministeri d'Economia espanyol perquè no defensa els interessos de cadascun dels territoris, i no descarten unir esforços.

Tot i la insistència del ministeri espanyol de desvincular la publicació de les balances fiscals de la reforma del sistema de finançament, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià són els territoris més perjudicats en matèria de dèficit fiscal. I tot el que això suposa ho posaran sobre la taula en la reunió d'aquest dimarts.

Els motius del rebuig

El govern balear apel·la a la prudència i vol esperar a saber més detalls de la proposta de Pedro Solbes. El president, Francesc Antich, té previst d'insistir que es reconegui la població i la insularitat. Alhora, vol que les Illes se situin en la mitjana estatal pel que fa al finançament, perquè són a vint-i-quatre punts per sota que la resta de territoris'. A tot plegat cal afegir, com ha remarcat, que és la zona amb major dèficit fiscal.

A Catalunya, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va tenir dures paraules per la proposta del govern espanyol. La va qualificar de 'decebedora i insuficient', alhora que reblava que quedava molt lluny del que estableix l'Estatut. El govern català, el segon més perjudicat segons les balances fiscals, exigirà més concreció i no pas iniciatives genèriques.

Finalment, el govern valencià tampoc està satisfet amb el pla Solbes. El vice-president econòmic del consell, Gerardo Camps, vol que el nou sistema reconegui que al País Valencià hi viu un milió més de persones que l'any 1999 i que, fins ara, no han estat recconegudes pel govern espanyol. El darrer any, l'executiu ha reclamat una aportació extra de 500 milions d'euros a l'any per a serveis bàsics.