Opinió

 

<3/72>

Marcos Perez Tena

27.08.2012

Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'

Parlant les últimes setmanes amb molta gent, ningú no tenia clar si Alberto Núñez Feijóo prendria la decisió d'avançar les eleccions o d'acabar la legislatura, perquè qualsevol de les dues decisions a priori tenia avantatges per a ell i també desavantatges. I perills, sobretot. Jo crec que en realitat Feijóo jugava sobretot amb el seu poder de marcar ell el calendari, de manera que l'oposició no sabés quan serien les eleccions; manejava el calendari en benefici seu. Però, evidentment, tant la decisió del president basc Patxi López d'avançar les eleccions a Euskadi com les indicacions que li han arribat a Feijóo des de Madrid, on divendres va mantenir una reunió amb Mariano Rajoy, han acabat decantant el president de la Junta de Galícia per avançar les eleccions.


En realitat, era l'opció preferida del president espanyol, Mariano Rajoy. Per què? Doncs perquè si Feijóo endarreria les eleccions i les convocava al març, quan era previst, hi havia molts perills. Un partit ara mateix al govern espanyol, amb un possible segon rescat econòmic a la cantonada, amb noves retallades tant per part del govern espanyol com de la Junta quan hagi d'aprovar els nous pressupostos, evidentment jugaven en contra seu. En favor de Feijóo per convocar-les al març hi havia la proposta del PP de reformar la llei electoral gallega en benefici seu, per a primar les províncies de l'interior, que és on el PP té una majoria més clara.


Però, finalment, ha hagut d'avançar-les, probablement molt pressionat i influït per Madrid, per una qüestió molt simple: ara el 21 d'octubre hi haurà eleccions a Euskadi i a Galícia, i seran les últimes eleccions (juntament amb les catalanes) per després ja entrar de nou en el cicle electoral de les municipals, europees i generals. Una vegada passin les eleccions a Euskadi i Galícia, doncs, a priori Rajoy tindrà les mans una mica més lliures per a aprovar mesures d'ajust impopulars i retallades. En principi, sembla que és un dels motius pels quals Feijóo ha avançat les eleccions.


És difícil dir què passarà el 21 d'octubre. A les eleccions del 2009, el PP va obtenir trenta-vuit diputats i l'oposició, trenta-set. És a dir, el resultat va quedar molt ajustat. De fet, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i el Partit Socialista de Galícia (PSdeG) van tenir més vots que no el PP. I a pesar dels problemes que han pogut tenir els partits de l'oposició aquests últims temps, en forma de desgast al PSOE i en forma de problemes interns al BNG, el PP no arriba fort al 21 d'octubre, sobretot pel desgast d'aquests últims mesos i perquè, en realitat, a Galícia la seva gestió ha estat de perfil baix i sense grans titulars: és evident, doncs, que les mesures d'ajust i una certa sensació d'inacció o de desaparició del govern pot jugar en contra seu.


La impressió és que, igual que en les eleccions anteriors o en les que es va imposar el bipartit (PSdeG i BNG) a Manuel Fraga, pot caure la majoria absoluta del PP per ben poc. En això, hi intervé un factor que és la dispersió del vot de l'oposició. Fins ara hi havia dos partits, el BNG i el PSdeG, que es disputaven el vot d'esquerra i de l'oposició al PP, i és evident que en aquestes eleccions apareixen nous actors. Des d'una possible irrupció d'Izquierda Unida (IU), que sembla que puja amb força a Galícia, com sobretot l'aparició de nous grups i escissions dins el nacionalisme. Ara mateix n'hi ha dos, bastant clars i delimitats i amb poques possibilitats d'entesa: per una banda, Compromiso, en una òrbita més de centre-esquerra i amb alguns partits de centre-dreta, i per una altra l'assemblea formada al voltant de l'històric dirigent nacionalista Xosé Manuel Beiras, que es rumoreja que fins i tot podria formar una coalició electoral amb IU, a l'estil de la grega Syriza. En tot cas, sembla que el BNG es manté fort i tampoc no perdrà gaire força electoral per aquesta banda. Per tot plegat, doncs, veig el resultat molt ajustat.


Marcos Pérez Pena dirigeix el digital gallec Praza Pública.

Editorial