Opinió

Carles Belda

12.02.2015

Excentricitats?

'Amor d'amo', calypso reivindicatiu arabitzant del castellonenc Fèlix Estop,


èxits d'Elvis Presley segons Francesc Heredero,


un EP, 'Nadal', amb Guillem d'Efak/Guillermina Motta/Lleó Segarra/Maria Aurèlia Pedrerol,


Josep Guardiola cantant 'il Mondo' en català,


Xesco Boix fent el 'Kumbayà',


el 'Visca la Patum', tro garatger desacomplexat dels Dracs,


'El Bandoler' de Lluís Llach,


Joan Albert Amargós arranjant 'el Cinemascop' per a l'exquisit Llorenç Torres,


els colpidors continent i contingut de Pau i Jordi a 'El Rei de Xauxa',


Nuri i el seu 1r Premi 'Show Ye-Ye' de Ràdio Barcelona,


la 'Miniatura' estel·lar dels cosmonautes Riba/Sisa/A. Batiste/Cachas,


el crepuscular 'Ars Erotica' del nét de Clementina Arderiu,


Polnareff passat pel sedàs vallesà dels Drums,


el bellugadís 'Trastet' que Santi Sans va dur de les Amèriques (del Brasil o dels Estats Units?),


l'inimitable 'groove' de l'Eurogrup al 'Què passa amb els duros', R&B d'importació,


The Bonds, tria i traça d'alt nivell, i la rodonor del seu 7 polzades,


la possibilitat de gaudir d'un Tom Jones llemosí, Lleó Segarra cantant 'No és res d'excepcional',


els Kinks i els Stones a l'egarenca segons els Xocs.


'Cançons Occitanes' de Dolors Laffitte,


la portada pop de l'Enric Sió per al 'Visca l'Amor' de la Motta,


'Dalt del Tren', Negro Spiritual adaptada per Jaume Arnella i la Coral Sant Jordi,


el fantàstic 'No t'ho diré pas' de la Lita Torelló, bomba atòmica dels mestres Folch i Burrull,


la camisa i el jersei de Rosi a la portada dissenyada pel nét de Carles Riba,


'l'Esquimal' perdut en el desert dels infantils Xipis,


Jordi Teijon fent una versió de 'Sag ihr ich lasse sie grussen',


l'animalada baixllobregatina de 'La Casa del Sol Naixent',


una 'Minyona de Reus' amb el caminar ben ample, empesa pels Pa de Pessic,


la 'Work Song' coral dels Set d'Aquí.


poemes de Pere Quart rellançats pel Tricicle,


un 'Yeh!Yeh!' a la sabadellenca de Tony,


'Inventari de Tardor' d'en Guillem d'Efak.


 


Perles concèntriques, que 'tenen el mateix centre' segons Mestre Fabra. I quin és el pal de paller?


La catalanitat, avantguarda ben moblada.



Carles Belda és músic

Editorial