Opinió

Amàlia Garrigós

28.11.2014

El tancament de RTVV va contribuir a despertar-nos de l'anestèsia general

RTVV no emet però continua existint. Després del trauma, cal repensar-ho tot i dibuixar un nou full de ruta. Els treballadors de RTVV i la societat hem estat conscients de la pèrdua valuosa d'uns mitjans de comunicació públics, que són essencials, especialment en un territori amb una llengua i una cultura pròpies. Són el quart pilar de l'estat del benestar. Sense mitjans públics, una societat no és. De fet, nosaltres no existim des de fa un any. El País Valencià viu absolutament desconnectat. No ens veiem, no ens sentim, no sabem què passa d'una punta del país a una altra. 


Hem passat de la sensació d'irrealitat a la indignació i la ràbia més absoluta. Ha estat un any de lluita al carrer i als tribunals. La liquidació de RTVV ha estat la cirereta d'una manera de governar que durant vint anys ha capitanejat la prepotència, el balafiament dels diners públics, la presa de pèl, la manipulació informativa i la propaganda. La part positiva de tot plegat és que la desaparició de RTVV, el fet de ser sords i muts, ha fet obrir els ulls a un gran sector del poble valencià, que ha donat suport a una ILP amb 90.000 signatures arreplegades en quatre mesos. El poble valencià ha tocat fons. Comencem a obrir els ulls després d'una anestèsia general. I RTVV ha contribuït a despertar-nos. I ara vivim un moment molt emocionant i esperançador, perquè ho repensem tot.


Les propostes de Rus i Fabra


Sobre les propostes de Rus i Fabra d'obrir dues televisions, és un joc de trons dins la família del PP valencià. En el cas de la proposta de Rus, es tracta d'una televisió de la Diputació de València d'àmbit autonòmic. L'empresa Beovisión en serà l'adjudicatària, després d'haver signat un contracte de lloguer de la llicència de la TDT de Las ProvinciasTV, una operació autoritzada pel consell. És una proposta absurda. Pretenen fer una televisió de 'low cost', sense garantir-ne la professionalitat. Tenint en compte que Rus va ser un dels qui va prémer el botó a les corts per apagar RTVV, tenint en compte la marca de fàbrica del PP en la gestió dels mitjans públics, serà una televisió de propaganda política per a les eleccions que hi ha d'ací a sis mesos. 


L'endemà de l'anunci de Rus, Alberto Fabra va dir pels passadissos de les corts que tenia intenció d'obrir RTVV amb una plantilla nova sempre que no afectara les arques públiques. És impossible d'obrir ara una RTVV perquè la llei de liquidació del PP no ho permet. Si es fa, es cometrà un frau de llei. L'anunci de Fabra és propaganda electoral, gens creïble, cínic. I fa molt de mal a tots els treballadors que durant dos anys hem hagut d'aguantar la salvatjada del tancament de RTVV i un engany al poble valencià, ara que les eleccions ja truquen a la porta. El Molt Honorable fa un ridícul espantós. 


I ara què?


Ara tenim damunt la taula el debat de si reobrir Canal 9 o tornar enrere. Jo crec que la manera de fer-ho és endarrerint el rellotge al moment de la sentència del TSJPV que anul·lava el primer ERO. A partir d'ací, admetre tots els treballadors, que haurem de tornar la nostra indemnització, i ajustar la plantilla a criteris de professionalitat, capacitació i mèrit. Finalment, si cal externalitzar un percentatge de la programació de la futura RTVV, seria una oportunitat única per obrir-se a les productores valencianes, donar feina al sector audiovisual valencià per generar la nostra pròpia indústria i no comprar --com ha fet el PP fins ara-- productes de Madrid que eren de baixa qualitat i audiència i fets en castellà. 


Aquesta seria la fórmula per a reparar el dany moral i personal que han rebut els treballadors. La fórmula més justa i ètica. Si hi ha voluntat política, és possible. I caldrà fer una llei de l'audiovisual que assegure uns mecanismes de control eficaços i una informació lliure d'ingerències partidistes; blindar els mitjans audiovisuals públics. 


Una decisió política sense consens va apagar el senyal de RTVV i una altra decisió política amb consens, en unes noves Corts Valencianes, l'haurà d'engegar amb tot un seguit de mecanismes de control que eviten una barbaritat semblant a la que perpetrà el PP. Hi ha molta feina a fer: hem de construir tot allò que s'ha destruït. Però tenim la lliçó molt apresa i moltes ganes de fer país i de posar la nostra llengua al nivell que correspon. 


Amàlia Garrigós, periodista i ex-treballadora de RTVV.
(Opinió recollida per telèfon.) 

Editorial