Opinió

Martí Estruch Axmacher

23.04.2014

Per molts anys, Jordi Carbonell!

L'home que fa un parell de mesos que ens va rebre a casa seva per dialogar amb nosaltres avui fa noranta anys. De les gairebé tres hores de conversa en va sortir aquesta entrevista, en què avisava que Espanya no pactava mai, que només feia treves. Ell, en Jordi Carbonell, ha pactat sovint, però en canvi no ha claudicat mai. I de treves, poques.


Més aviat lluita tossuda i constant: a l'Assemblea de Catalunya combatent el franquisme i a Nacionalistes d'Esquerra i ERC combatent els hereus del franquisme i les renúncies de la transició. Sempre en favor de l'independentisme rupturista i dels Països Catalans, molt abans que les estelades envaïssin les botigues de 'souvenirs'. Sempre en favor de la llengua i la cultura catalanes, treballant a l'Institut d'Estudis Catalans clandestí, dirigint la Gran Enciclopèdia Catalana o fent recerca acadèmica a Menorca.


L'any 1970 va anar a la presó per haver respost en català a la policia. No esporàdicament, una vegada, sinó reiteradament, a comissaria, durant els interrogatoris, mentre el torturaven. També després, davant el jutge. És un dret col·lectiu que tenim, els deia. A manca d'una Sibèria hispànica, el van enviar a observació psiquiàtrica. Per a parlar en català amb la policia espanyola durant la dècada dels setanta potser no calia ser un heroi, però certament calia ser fet d'una fusta determinada, potser un xic gandhiana.


Va ser Jordi Carbonell qui va dir aquella frase famosa: 'Que la prudència no ens faci traïdors.' Fou en el discurs que va fer a Sant Boi en la Diada del 1976, però el país ha hagut de menester uns quants anys per a entendre'n el significat real. També va ser ell qui es va inventar el nom de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, una organització cabdal en la transició de l'independentisme minoritari a l'actual.


Jordi Carbonell forma part d'una generació que encara va rebre les mossegades del franquisme a la pròpia carn. Va lluitar-hi en contra, com tants altres. Després va veure que la transició espanyola es convertia en una estafa per a les aspiracions de llibertat de Catalunya i s'hi va oposar, com uns quants menys. I ha estat independentista tota la vida, com molt pocs. S'ha mantingut fidel per sempre al servei d'aquest poble, per dir-ho en paraules de Salvador Espriu. I si Catalunya es converteix aviat en un estat independent, serà en part gràcies a gent com Jordi Carbonell. A banda de felicitar-lo, doncs, donem-li les gràcies i desitgem-li salut per a viure-ho i celebrar-ho plegats.


 


Martí Estruch Axmacher
mestruch@correu.mesvilaweb.cat

Editorial