Opinió

Gabriel Fernàndez i Díaz

17.06.2013

Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició

Benvolguts Artur i Oriol,


Des de fa deu anys, quan vaig arribar a Catalunya amb la meva família, que m'interessa la política d'aquest país. He tingut, i encara tinc, l'oportunitat de conèixer molts actors de la nostra vida política i com a ciutadà intento participar-hi activament, en la mesura de les meves possibilitats. Vaig entendre, com molts ciutadans, que la 'via federal' era una via interessant per a la construcció d'Europa, però no per a la d'Espanya, perquè no porta enlloc. I per això em vaig comprometre amb el procés d'autodeterminació, el de decidir el nostre futur com a nació, del meu nou país. És a dir, amb la possibilitat que Catalunya fos una societat més pròspera, justa, lliure, solidària i fraterna.


Per aquesta raó, a les últimes eleccions, del 25 de novembre, vaig signar públicament dos manifests de suport a les vostres dues candidatures.


Veia molt clar que aquelles eleccions 'eren excepcionals i calien gests excepcionals', sobretot d'aquells que veníem de tradicions diferents de les vostres. El dia 26 el vaixell Una Nova Catalunya va salpar, amb l'un de vosaltres de capità i l'altre de contramestre.


Abans de salpar ja sabíem que la travessia fóra molt difícil, plena de perills i entrebancs, també perquè vivim temps molt difícils. La nau té avaries i dèficits greus, la tripulació de bord de vegades no es comporta com caldria i fins i tot tenim algun mariner disposat tothora a conspirar i muntar motins perquè la travessia hagi de retornar al port de sortida. I, malgrat totes aquestes dificultats, la majoria dels catalans ens vam embarcar i us hem posat tots dos al pont de comandament.


I voldria recordar-vos que som molts --1.614.383 ciutadans-- que hem posat tota la nostra confiança en la vostra fidelitat i en el compromís de portar aquest poble a la fita més important d'aquests darrers tres-cents anys: l'exercici democràtic de la voluntat sobirana com a nació.


Per això, en aquest moment de 'mar embravida' –joc brut, enquestes desestabilitzadores, intransigència per part de l'estat espanyol, etc.– i d'algun motí –per part del mariner que només es preocupa d'ell mateix–, crec oportú de recordar-vos que aquest gest de confiança en vosaltres l'hem fet perquè, com deia Salvador Cardús, 'només la confiança obliga al compromís'.


Ànim, mantingueu el vaixell amb el rumb fixat, que si no us aparteu de la ruta de destinació, teniu tot un poble esperançat amb vosaltres.


 


Gabriel Fernàndez i Díaz, ex-director de Ciutadans pel Canvi

Editorial