Opinió

Enric Casasses

05.09.2012

Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'

El poeta Enric Casasses, Premi Nacional de Literatura 2012, es posiciona sobre les declaracions del nou president del CoNCA, Carles Duarte, abonades pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, sobre la possibilitat que els escriptors catalans que escriuen en espanyol puguin optar també a aquest premi. Casasses respon:


Mentre estiguem sotmesos a l'Espanya capitalista castellana, no; ara, quan siguem independents o equivalents, parlem-ne.


És a dir, si les dues llengües fossin verament cooficials ens ho podríem mirar, però la cooficialitat actual és una paròdia, una forma cínica del menyspreu i la repressió, i per tant, en aquest moment, nacional vol dir català i significa que totes les nacions valen igual i que una llengua viva (aquesta) és tan nacional i tan poc nacional com qualsevol altra.


Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol.


Per acabar-ho d'espatllar, la neurosi capitalista (la llei dels grans números de vendes) ens puteja més que a d'altres, pel fet d'estar sotmesos a un estat aliè (i en moltes coses contrari) al nostre esperit: tenim molta més pressió que els holandesos, els danesos, els finesos, els txecs, els eslovens, i en canvi, malgrat tot, malgrat tres segles de submissió, malgrat l'extermini cultural de la guerra franquista i malgrat tot el que ha vingut després, tenim una literatura i un art amb tanta història, personalitat, significació i actualitat com els italians, francesos, alemanys, portuguesos...


No estem folkloritzats sense retorn, com la Bretanya, Occitània, el Tirol o potser fins i tot Sardenya, entre altres coses perquè la nostra literatura ÉS independent. Facin les barrabassades que facin els polítics, els catalans continuen essent catalans. No es converteixen en francesos, com han fet els occitans. Sap greu, però es veu que som així. Som, i hi som. I que no es pensin que no toquem de peus a terra: tenim seny. Espero!


Última cosa: la tercera llengua de Catalunya és el berber...

Editorial