Opinió

Joan Tugores

11.06.2012

Tugores: 'Els estalvis són més segurs, però els ajustos continuaran'

El comunicat de l'Eurogrup diu clarament que l'ajut financer als responsables ha de ser signat per l'estat espanyol i que aquest té el compromís de tornar-lo. A més, al paràgraf següent especifica que la supervisió serà paral·lela als ajustos ja començats per a restablir els equilibris macroeconòmics, que vol dir bàsicament el dèficit públic. Queda força clar des del principi que la contrapartida és que aquests diners s'han de tornar i que els homes de negre (o de gris) valoraran què se n'ha de fer. Que l'estat espanyol s'hagi endeutat més amb la UE significa un reforçament de la supervisió.


Vista la situació que teníem la setmana passada, el rescat és positiu. Estem una mica millor que no divendres, tot i que és trist que hàgim de saludar com una bona notícia un rescat així, perquè vol dir que havíem arribat a una situació desesperada i al llindar del precipici. El principal aspecte positiu és que els estalvis que molts ciutadans tenim a bancs i caixes són més segurs avui que no pas divendres. Ara, també és cert que els ajustos macroeconòmics que havien començat, continuaran.


Hi ha dues qüestions cabdals. Primera: el problema de fons de l'economia espanyola és que el model anterior es basava en unes fonts d'ocupació i de riquesa centrades en el sector immobiliari, i aquest model ha caigut. Per això, a la pregunta de quan sortirem d'aquesta situació, la resposta és: quan serem capaços de generar riquesa i ocupació que substitueixi la que ha caigut. Ens hem d'inventar un 4% o 5% del PIB en termes d'ocupació que substitueixi les activitats protagonistes de l'etapa anterior, i això necessita confiança i finançament. Així, doncs, serà important saber quina part dels 100.000 milions d'euros arribarà al teixit productiu per tal que s'obri l'aixeta del crèdit i la gent emprenedora i amb idees no continuï blocada. Tinc la percepció que d'ací a uns pocs anys, quan s'escrigui la història financera, el que determinarà si això ha estat positiu o negatiu serà si aquesta quantitat de diners ha contribuït a reactivar el teixit emprenedor o productiu.


Segona qüestió: una bona part de l'opinió pública té la percepció que els ajustos no es fan d'una manera equitativa i que s'aprofita la coartada de la crisi per fer ajustos de l'estat del benestar o d'ordre territorial i social d'una manera injusta. Caldrà veure, per tant, si aquests sacrificis que segurament hauran de continuar, es faran d'una manera que hom veurà més equitativa o si es mantindrà la dinàmica actual. Sense rescat, continuarien les retallades i fins i tot serien més immediates. Amb el rescat, estalviem una mica de temps, però els qui deixen els diners obliguen a presentar un calendari per a 'restablir els equilibris macroeconòmics'. Això vol dir augmentar dels impostos (bàsicament de l'IVA) significativament, reformular les pensions i prestacions de desocupació i continuar el procés de contracció de la despesa pública. Negar-ho em sembla d'una ingenuïtat injustificable. Hi insisteixo, no és per culpa del rescat. Sense rescat, hauria passat igual o d'una manera més accentuada, perquè hauria arribat un moment que no es podria tenir accés al finançament i que s'hauria de fer quelcom semblant a una suspensió de pagaments.  
 
Joan Tugores, catedràtic d'Economia
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Editorial