Opinió

Bernat Puigtobella

06.03.2012

Bernat Puigtobella: Una mala traducció d'una mala traducció

L’editorial madrilenya Suma de Letras acaba de publicar la traducció catalana de 'The Forgotten Garden' de Kate Morton. No és pas la primera vegada que una editorial madrilenya té la bondat d’editar un llibre en català. Bé, editar potser no és la paraula, atès el resultat de l’operació. Ara Llibres havia editat en català la primera novel·la de Kate Morton, 'La casa de Riverton', però no n'ha pogut editar 'El jardí oblidat' perquè Suma de Letras va presentar una oferta més alta i no van tenir opció amb l’avarícia inevitable de les agents literàries. Igualment ha passat fa poc amb els drets catalans de la trilogia 'Joc de reis' de George R. R. Martin. Aquesta saga èpica, en què unes classes nobles lluiten pel Tron de Ferro, es pot llegir en castellà gràcies a l’editorial Gigamesh, petit segell independent especialitzat en ciència ficció. Els editors de Gigamesh van saber captar a temps George R. R. Martin i van adquirir els drets d’aquesta sèrie de culte que ha acabat essent un èxit internacional. I què ha passat amb els drets catalans? Doncs que els ha comprats per una fortuna un gran grup espanyol, probablement enrabiat per no haver pogut obtenir els del castellà. Santillana ha fet una oferta tan desmesurada que ha deixat fora de joc les editorials catalanes. I quin serà el resultat? Esperem que no passi com amb l’edició catalana de 'El jardí oblidat' de Kate Morton: una traducció infecta, que només contribuirà a la progressiva deserció dels lectors que encara avui gosen llegir literatura estrangera en català. La traducció de 'El jardí oblidat', no la signa ningú. Apareix, això sí, el nom d’una traductora amagat al copyright de la pàgina de crèdits, una pàgina de crèdits redactada íntegrament en castellà. L’editorial madrilenya s’ha limitat a afusellar la pàgina de crèdits de la seva edició castellana. Només n’ha modificat l’ISBN i el dipòsit legal i la menció de la traductora. Amb els termes legals, no s’hi juga, no fos cas que algú no ho entengués.


La traducció que ha publicat Suma de Letras és una mala traducció d’una mala traducció. S’hi endevinen els calcs del castellà que la traductora ha passat al català i també els calcs de l’anglès que el traductor castellà ja va fer. Una lectura sumària permet de comprovar a l’instant que es tracta d’una traducció feta amb un traductor automàtic: 'Per què estava tan nerviós? Tenia els nervis d’un home culpable, un estat ridícul, ja que no hi havia «gens» inapropiat en les seves accions'. El 'nada' castellà, l'ha traduït aquí la màquina per 'gens', en lloc de 'res'. Un altre exemple clamorós de Google Translator: 'Es va aclarir la gola, va estendre la mà com «si fos» a agafar la d'ella'. El 'como si fuera' hauria de ser aquí 'com si anés'. I hi ha calcs lèxics: 'La cabanya estava «malejada»' o 'Aquell petit «resquill» de gel a l'interior de la Rose es va endurir'. I calcs que vénen de l’anglès i que han passat a la versió catalana: 'Va tancar els seus ulls i va sentir com cada parpella es tornava pesada'.


Quin és el resultat de tot plegat? A curt termini, unes editorials madrilenyes suquen en el mercat català amb un retorn més o menys decebedor. No sempre en trauran un rèdit comparable a l’esforç que hi hauran invertit. Mentrestant, les agents literàries estrangeres van fent caixa, amb la connivència de subagents literàries d’aquí, de Barcelona, que en la seva suposada mediació no són prou fortes per a fer veure a les col·legues estrangeres que els editors madrilenys poden fer un cop de talonari, però que rarament lliuren un producte digne en una llengua que els és estranya i que, a més a més, els repugna. I el fràgil ecosistema editorial català es va convertint en un jardí oblidat, que amb l’avarícia dels uns i la desídia dels altres va omplint-se de males herbes. Un jardí cada dia menys visitat, on molts lectors han deixat de cultivar-hi la lectura perquè hi troben flors monstruoses que han perdut la flaire original.


Bernat Puigtobella, editor de Nuvol.com
puigtobella@nuvol.com

Editorial