Opinió
Els vells voltors aterren a Líbia
Xavier Montanyà
26.10.2011
Vendre la casa i anar a lloguer
Marta Rojals
24.10.2011
Shell colonitza Irlanda
Xavier Montanyà
20.10.2011
No disparin al mestre
Marta Rojals
17.10.2011
Ultratge, a la història, a la veritat i a l'ètica
Xavier Montanyà
11.10.2011
Els hòmens invisibles
Marta Rojals
09.10.2011
De rics, 'jòkers' i trampes
Xavier Montanyà
04.10.2011
‘Pa negre’, vi i postres
Marta Rojals
03.10.2011
L'ostra dins la perla
Xavier Montanyà
27.09.2011
Una història de la Ribera d’Ebre
Marta Rojals
26.09.2011
Moros sota sospita
Xavier Montanyà
22.09.2011
Ai, Jennifer
Marta Rojals
19.09.2011
L'Àfrica és el nostre futur?
Xavier Montanyà
15.09.2011
Xavi Sarrià
29.07.2009
Una història valenciana
Una cercavila pacífica i festiva passeja la flama de la llengua. Dolçaines i tabals. Joves i no tan joves. Famílies. Sopar i concert a la fresca. De sobte, ultres. En un carreró. Protegits per la indiferència d’agents antiavalots. I comencen a escridassar. I a insultar. I amenaçar. La festa se suspèn. Però la cercavila continua. No volen caure en la provocació. Però els provocadors s'envalenteixen. I la policia espanyola que s’ho mira. Tensió. Nervis.
I aleshores, pedres. Sobre les dolçaines i els tabals. Sobre els joves i no tan joves. Sobre les famílies. Una dona d'uns quaranta anys raja sang. Queda estesa a terra. És una regidora del Bloc d’un poble proper. Una pedrada li ha obert el cap. Els ultres s'inflen. Els ànims esclaten. No serà l'única agressió. Uns altres joves són amenaçats i perseguits pels carrers de la ciutat. Finalment, la policia identifica els ultres. Però res més. I tots cap a casa.
Un any després, una jutgessa els absol i sobreseu el cas perquè, textualment, 'no se llegó a producir la perturbación del orden que tales preceptos castigan, tal y como demuestra la nula intervención policial en los hechos, pese a estar presente en todo momento en los mismos'. Un cas ocorregut a Gandia i que se suma a l’allau d’agressions que enguany ha tornat a situar el País Valencià al capdavant de la violència ultra. Un exemple més de la vergonyosa impunitat que permet tupades, pintades, incendis, trets o bombes casolanes contra persones, casals, ateneus, llibreries o universitats.
Però, mentrestant, els polítics que ens governen, i que amb la passivitat ho alimenten, denuncien aquests dies als quatre vents les terribles agressions polítiques i mediàtiques que, per quatre regalets de no res, diuen que sofreixen. Persecució, diu el president. Totalitarisme, diu l’alcaldessa. Quina barra. I quin fàstic.
Editorial
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
















