Opinió
Els vells voltors aterren a Líbia
Xavier Montanyà
26.10.2011
Vendre la casa i anar a lloguer
Marta Rojals
24.10.2011
Shell colonitza Irlanda
Xavier Montanyà
20.10.2011
No disparin al mestre
Marta Rojals
17.10.2011
Ultratge, a la història, a la veritat i a l'ètica
Xavier Montanyà
11.10.2011
Els hòmens invisibles
Marta Rojals
09.10.2011
De rics, 'jòkers' i trampes
Xavier Montanyà
04.10.2011
‘Pa negre’, vi i postres
Marta Rojals
03.10.2011
L'ostra dins la perla
Xavier Montanyà
27.09.2011
Una història de la Ribera d’Ebre
Marta Rojals
26.09.2011
Moros sota sospita
Xavier Montanyà
22.09.2011
Ai, Jennifer
Marta Rojals
19.09.2011
L'Àfrica és el nostre futur?
Xavier Montanyà
15.09.2011
Carlota Franco
17.11.2008
Immòbils i bocabadats
Porten bolquers, es mouen de quatre grapes o fent tentines i tot els crida l'atenció. Toquen, miren, i al·lucinen amb allò que tenen a l'abast. És clar, també el televisor, sobretot quan és engegat i en surten llums, colors, moviments i sons expressament concebuts per a hipnotitzar-los. Cada cop hi ha més oferta de programes i canals per a bebès, i cada cop hi deu haver menys infants que no mamin tv abans d'aprendre a parlar.
No hi ha estudis d'audiència de zero a quatre anys, de manera que ningú no sap del cert quanta tv o quins programes veuen els més menuts, llevat dels pares, mares, avis i cangurs de cada infant. Però el negoci deu ser força rendible, perquè des que a final dels anys noranta van arribar els Teletubbies, l'oferta de televisió per a bebès no ha parat de créixer. A més de sèries i productes d'èxit internacional com Maisy, Pingu, Baby Einstein, So Smart o Pocoyo, disponibles a botigues, biblioteques i YouTube, les televisions de pagament ens ofereixen almenys dos canals temàtics de televisió, BabyFirst, fet als Estats Units, i BabyTV, israelià. Durant les vint-i-quatre hores del dia, tots dos emeten programes pensats per a aquesta franja d'edat.
Els promotors de la televisió per a bebès no es cansen de temptar pares i mares repetint que hi col·laboren psicòlegs, pedagogs i educadors, i que potencien el desenvolupament i l'aprenentatge dels infants. Creient que són beneficiosos, o si més no innocus, esdevenen gairebé irresistibles. Un dia, només una estoneta. Els menuts romanen immòbils i bocabadats davant l'aparell. Sembla que la cosa els interessa. I els manté tranquils, quiets. Controlats. I llavors, un altre dia, tornem-hi. Només una altra estoneta. Les primeres vegades els acompanyem. Però de mica en mica els deixem cada cop més temps sols davant la pantalla. I d'aquesta manera, amb una gran inconsciència, els comencem a enganxar a la televisió.
La preocupació pels efectes de la televisió en els infants no és nova. I és natural, tenint en compte que entre els quatre i els dotze anys passen més temps absorbint continguts televisius que no a l'escola, segons el Llibre blanc sobre la influència dels mitjans audiovisuals del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Abunden els organismes i entitats que vetllen per la protecció dels drets dels menors d'edat, pel contingut, la qualitat i la quantitat de les produccions audiovisuals destinades a infants i joves; grups i professionals que estudien els trastorns derivats de la intensa i extensa exposició als mitjans; col·lectius que exploren i promouen estratègies per a treure'n suc educatiu... Tenim, entre alguns més, Teleespectadors Associats de Catalunya, AulaMèdia o l'Observatori Europeu de la Televisió Infantil, que encara no fa una setmana portà a terme, simultàniament i a la mateixa ciutat, les VIII Jornades, el XII Fòrum mundial de la televisió infantil i el XII Festival Internacional de TV de Barcelona. I segur que n'hi ha més.
No obstant això, fins ara no s'ha qüestionat la televisió per a bebès. Potser perquè hi ha tantes assignatures pendents del nostre sector audiovisual infantil, aquest tema sembla secundari. Però des de fa uns quants mesos, els venedors de programes per a menors de tres anys tenen un país enemic: França. El Ministeri de Salut francès no creu que hi hagi programes que puguin ajudar a dormir els menors de tres anys, contribuir a enfortir els sentits, familiaritzar-los amb conceptes matemàtics, fomentar la sociabilització, potenciar la creativitat (sic!) o desenvolupar el llenguatge i el pensament, com assegura la web de BabyFirst. Ben a l'inrevés. En un comunicat, que devia desconcertar molta gent, va dictaminar que els programes de televisió específicament creats per als més petits no tenien cap efecte positiu sobre el desenvolupament psicomotriu i afectiu, va alertar dels riscos associats al consum d'imatges televisives i va desacreditar les empreses que pregonaven beneficis que ningú no havia pogut demostrar científicament. I aquest mes de novembre ha entrat en vigor una normativa del Consell Superior de l'Audiovisual francès que prohibeix a les cadenes franceses 'd'editar, difondre o promoure programes anunciats com a específicament destinats a menors de tres anys', i obliga els canals de cable o de televisió digital a informar els abonats de manera llegidora i accessible que 'mirar la televisió pot frenar el desenvolupament d'infants més petits de tres anys, encara que siguin canals destinats a aquest públic', i que pot 'afavorir passivitat, endarreriment del llenguatge, excitació, alteracions del son i de la concentració i dependència de la pantalla'.
Als Estats Units, que és on fan més feina sobre la matèria, potser perquè el consum televisiu dels més joves causa estralls o perquè en són més conscients, l'Associació Americana de Pediatria recomana que els menors de dos anys no mirin la televisió i que es limiti a un màxim de dues hores diàries als més grans. I des de fa prop de deu anys, aquesta mateixa associació distribueix entre més de 60.000 metges un qüestionari per a confeccionar l'historial mediàtic dels infants. És un instrument per a identificar possibles causes de trastorns psicològics i de conducta que inclou preguntes com ara: 'El teu fill mira més de dues hores la televisió cada dia?' 'Té un aparell a la seva habitació?' 'Acostuma a menjar mentre mira la tv?' O 'Té malsons després de mirar films?' També es recullen dades sobre el consum de música, videojocs i internet.
I com els menuts, quan els endollem els dibuixos, nosaltres restem immòbils i bocabadats. Tard o d'hora haurem de reaccionar.
Editorial
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
















