La publicació de les balances fiscals dibuixa un mapa de l'estat ben significatiu i concret. Hi ha el País Basc i Navarra a banda, fora i tots dos junts, en el règim foral. Hi ha Madrid demostrant la seua inesgotable enginyeria financera fins aconseguir que un dels càlculs la faça aparèixer com la més solidària. En l'altre, però, no ho aconsegueix i queda justament per sota del bloc de les tres 'autonomies' que van del bracet, juntes i unides, com les més espoliades. Hi ha les Illes, Catalunya i el País Valencià. El mapa! El mapa! El mapa!!!

Ep! I hi ha els altres. Retirem Madrid, que tots sabem com va, i si en quedem fora nosaltres tres i els bascos, dos, ens podem preguntar: l'Espanya no plural què és en realitat? I ara ja ens ho podem preguntar amb les dades d'ells i tot, no oblidem aquest detall. Una resposta òbvia a la vista de les dades és que som al davant d'un conjunt de territoris fortament subsidiats, que reclamen dosis molt elevades de 'solidaritat' dels altres per a funcionar, dècades després de posar-se en marxa el sistema.

Hi ha qui creurà o voldrà creure que som davant d'una simple curiositat, d'una anècdota, d'una coincidència. Però és que tenim davant un tres de tres, les tres en línia, seguides, unides i sense cap fractura entre elles: les Illes, Catalunya i el País Valencià. La consistència i la unanimitat amb les quals es repeteix el mapa i les posicions, i l'ordre amb les Illes al capdavant! Com a mínim hauria de fer pensar, ens hauria de fer pensar a tots. Els matisos ja els discutirem un altre dia. Avui hi ha prou amb mirar el mapa per entendre millor de què va tot plegat.

director@vilaweb.cat