Opinió

 

<3/88>

Vicent Partal

06.03.2008

Ni escolte la COPE ni em fa gens de por que guanye el PP

Diuen els del PSC que escolte la COPE, si em sent indecís sobre el meu vot (que m'hi sent). Però no tinc intenció de fer-ho per dues raons: la primera és que mai no escolte la COPE: sóc dels qui la fa apagar, si el taxista la té sintonitzada. I la segona és que, a mi, no em fa gens de por que guanye el PP a Espanya. Com tampoc no me'n fa que guanye el PSOE, és clar. Ja s'ho faran. A mi, em fa por, en tot cas, la incapacitat dels nostres polítics d'oferir-nos una alternativa clara i engrescadora a la fraternal piconadora del PP i del PSOE. Mentrestant 'tanto monta monta tanto'...

La campanya socialista és un autèntic insult a la intel·ligència. No he vist cap anunci que diga res, que propose res. Ni un. Què volen? Què proposen? Es pensen que els hem de votar perquè, si no hi anem, 'ells' tornaran? Que potser torna el papu? Que s'acaba el món? Al costat de tantes amenaces i de tant invocar la por, només hi ha aquesta cosa fofa de l'optimisme i el 'bon rotllo' i el 'tarannà', que ja sabem que no vol dir res. Fa quatre anys, ens prometien l'Espanya plural, els papers de Salamanca, l'oficialitat del català a Europa i que aprovarien l'estatut que el Parlament de Catalunya enviàs a les corts espanyoles (fins i tot deien que el Zapatero era culer i que volia venir al Camp Nou). I amb aquests antecedents, per quin motiu m'hauria de fer por, a mi, que el qui va fer aquestes promeses i ha deixat de complir-les, l'una darrere l'altra, no siga el pròxim president del govern espanyol?

Que els del PP són més descarats i desacomplexats? Ho són, sí, i tant que ho són! Però n'hi ha prou amb aquest argument, amb aquest sol argument, per a donar un xec en blanc a un polític com Zapatero? A mi, no m'ho sembla. I encara menys, si aquesta opció del xec en blanc en canvi d'un argument tan poc democràtic i intel·ligent com el de la por, implica que els nostres partits ho perden de vista tot, especialment el futur del país.

La llibertat comença alliberant el propi pensament i deixant de pensar com ells, tant els uns com els altres, volen que pensem.

Editorial