Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
14.02.2008
Entusiasme per l'educació
En qualsevol país l'educació és un aspecte essencial de cohesió social, una inversió que produeix un apreciable retorn econòmic i cultural, un dels drets més bàsics. Però, per a nosaltres, encara és més. En el nostre país l'educació fou durant el segle XX,a més de tot això, una de les peces angulars de la construcció del nostre imaginari col·lectiu, una de les barreres vitals que ens ha defensat de tantes agressions com hem sofert i un factor d'esperança i d'il·lusió en el futur. I ara que ens trobem confusos potser és bo de no oblidar tot això. Perquè perdre l'entusiasme per l'educació que ens ha caracteritzat durant dècades seria la pitjor de les derrotes que podríem sofrir.
El món s'ha transformat molt ràpidament, i ho sabem tots. Els canvis dels usos socials més bàsics i dels valors més arrelats són una realitat que no podem defugir. L'arribada en massa de nous ciutadans a les aules és un fenomen recent, amb una repercussió extraordinària en el dia a dia de la institució educativa. La irrupció de les tecnologies de la comunicació, amb internet al capdavant, és font de dificultats i d'oportunitats en una dimensió impensable no fa tants anys.
A més, l'escola, i la universitat també, ha hagut de transitar enmig d'aquest panorama de canvis espectacular subjecta a un constant anar i tornar per culpa dels canvis polítics. És cert que no hi hagut tantes reformes i contrareformes com sembla, però també ho és que l'escola no ha tingut l'estabilitat necessària per a pensar més enllà del dia a dia. I en aquest context el reconeixement de la crisi que ara vivim és necessari, és un primer pas imprescindible per a posar-hi remei i per a recuperar el temps perdut.
Durant dècades hem confiat que l'educació era un dels nostres grans actius, vivint, això és cert, un poc massa del passat. De sobte, ha semblat com si una torre caiguera i hem vist els nervis aflorar per tot el país, al Principat i al País Valencià sobretot. Avui al Principat hi ha convocada una vaga que vol ser l'expressió del malestar d'una part de la comunitat educativa, però que també farà evidents les divisions que hi ha a l'interior d'aquesta mateixa comunitat i de la societat en general sobre les causes i les responsabilitats de la crisi, i el sobre el mètode més adequat per a posar-hi remei.
Crec que podem parlar de tot i que hem de fer-ho. Crec que hem de poder debatre en un marc endreçat: des de la necessitat de reduir el nombre d'alumnes per aula a la correcció de mantenir la doble línia pública-concertada, per posar-ne dos exemples allunyats. I crec que ho hem de fer amb la consciència que no podrem recuperar el paper històric que l'escola ha tingut en el nostre país, si no hi ha un diàleg franc sobre les causes de la crisi, un diàleg que ha de ser, en conseqüència, dur i, per tant, gens senzill. Però això no servirà de res, si pel camí perdem l'entusiasme col·lectiu per l'educació o si no sabem fer que aquest entusiasme siga el terreny neutral on es troben tots els qui avui s'oposen, la base que fa acceptable qualsevol diàleg. Quan ens oposem és essencial que no oblidem allò que ens uneix.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015