Opinió

 

<2/88>

Xavier Montanyà

15.03.2013

Seran jutjats els feixistes i torturadors espanyols?

L'equip d'advocats encarregat de les querelles pels crims de lesa humanitat comesos a l'estat espanyol del 1936 al 1977 és a Buenos Aires, on col·labora amb els tràmits del procés obert per la jutgessa Maria Servini de Cubría. Ja ha arribat a tres-cents el nombre de querellants contra la repressió franquista. I la xifra sembla que va creixent. Aquests dies, la jutgessa rebrà una petició perquè uns tres-cents franquistes denunciats en les querelles siguin encausats. Són membres de la policia i de la Brigada Político-social, de la guàrdia civil i de més estaments, com ara la judicatura i el govern espanyols. Entre els futurs possibles encausats hi ha l'ex-ministre, ex-governador civil de Barcelona, ex-senador i ex-gairebé de tot Rodolfo Martín Villa. El policia de la BPS Juan Antonio Rodríguez Pacheco, 'Billy el Niño', i José Utrera Molina, l'únic ministre viu del govern que va donar el vist-i-plau, o 'enterado', a l'execució de  Puig Antich.


Utrera Molina, sogre de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i membre de la Fundación Francisco Franco, va ser nomenat, el 1974, 'ministro secretario general' del Movimiento per Carlos Arias Navarro, el 'carnicerito de Málaga'. Les seves intervencions en la premsa o a Intereconomía van en la línia de sempre. No se n'amaga pas: les seves memòries duen per títol 'Sin cambiar de bandera'. Manté i defensa que Franco no era totalitari i creia en la democràcia, i que aquesta imatge cruel que se n'ha escampat prové de la literatura contrària. Recentment, publicava a l'ABC un article sobre Catalunya en què afirmava: 'Em dol ara, al cap de tants anys, la criminal actitud dels actuals governants catalans, que possiblement no poden recordar tanta gent com vaig conèixer personalment que, amb arrels catalanes, havia defensat fins a morir el sentit d'Espanya, havia nodrit amb efectius nombrosos la gloriosa División Azul i havia mantingut un clamor de lleialtat quan existien alguns silencis precursors d'una dolorosa negació.'


Billy el Niño és denunciat com a torturador en més d'una dotzena de querelles, i Rodolfo Martín Villa en la del cas dels cinc treballadors morts a trets a Vitòria, l'any 1976, quan era ministre de Relacions Sindicals. Tots són noms d'alts responsables del règim, i la transició ha permès que, en democràcia, continuïn vivint i treballant amb impunitat total. No fa gaire, la premsa n'ha denunciat un exemple ben clar. Emilio Hellín Moro, l'ultradretà que l'any 1980 va matar la jove Yolanda González, de dinou anys, continua treballant per a les forces de seguretat de l'estat.


Paral·lelament, l'Audiència de Barcelona ha pres una decisió històrica: ha admès a tràmit una querella presentada per Altra Italia contra oficials de l'exèrcit italià, pels bombardaments de la ciutat durant la guerra civil. És increïble que puguin ser jutjats els italians que hi van col·laborar i no els franquistes revoltats que donaven les ordres. La Mesa de Catalunya d'entitats memorialistes dóna suport a Altra Italia, i també a la querella argentina, tot esperant de reunir-se amb l'equip d'advocats quan tornin de Buenos Aires, per tal de valorar la possibilitat d'una implicació més activa. La xarxa AQUA (Apoyo Querella Argentina), que ja aplega més de cinquanta associacions, s'ha posat en contacte  amb els partits catalans d'esquerres, per tal d'informar-los de l'estat de la qüestió i temptejar futures adhesions. CCOO i CGT ja formen part de la xarxa, de fa temps. A més, la CGT hi participa com a querellant, amb una denuncia pel treball esclau, del qual es van beneficiar tantes empreses addictes al règim.

Editorial