Per als qui es pensaven que en futbol ja s'havia inventat tot, la setmana passada vam poder assistir a l’espectacle d’una nova i revolucionària modalitat futbolística: la de guanyar sense jugar. El madridisme pot estar content: ha gaudit dies i dies d’una pana històrica contra el Barça, em sembla recordar que va ser una ‘maneta’, o dues, o tres, una cosa espaterrant, apoteòsica, res a veure amb el míser 1 a 3 amb què finalment s’han hagut de conformar els culers. Per això em va estranyar, ahir, que el ‘Marca’ no regalés el DVD de la gesta. Encara el deuen estar editant

És clar, no tothom té la fortuna de tenir un entrenador com el Mou. Qui deia que Guardiola era un creador? Per creador, el tècnic blanc, que passarà a la història com el gran ideòleg del futbol del Sinofós. Amb aquesta tàctica depuradíssima, només ell és capaç de capgirar un marcador advers de 17 gols a 8, el resultat global dels 'clàssics' que ja ha disputat fins ara contra l’equip del de Santpedor. Vegem-ho: si no fos pels gols cantats de Cristiano en tal i tal ocasió, si no fos per l’expulsió de Pepe no sé quan, si no fos pels àrbitres, per la mala sort, per les conspiracions judeo-maçòniques..., fem la suma, comptem els punts, i ja ho tenim: el Madrid campió de lliga i Champions, del Mundial de Clubs i de la Megacopa de la Via Làctia. Això que dèiem: un crac d’entrenador.

En fi, que ens haurem de resignar a veure com a ‘Punto pelota’ ens continuen fregant per la cara el ‘fin de ciclo’, i, allò que dol més, la ‘décima’. Això, només ho pot resistir la patidora ànima culer. La que ha d'acontentar-se amb un entrenador de poble que fa allò que pot amb una plantilla casolana, mentre el màxim rival pot permetre’s el dispendi de més de 90 milions d’euros per un jugador d’importació, ‘guapo y rico’, per a més inri. És que no hi ha color.

Ja ho va dir el Casillas: ‘Cristiano nos da goles y títulos’. Així, ‘títulos’, en plural. Es referia, ara ja ho sabem, a les carretades de copes guanyades amb la tàctica del Sinofós, i, de propina, la del sogre de l’Undargarín. Quina enveja, tu. I nosaltres presumint del Messi, que, si dissabte l’haguessin expulsat com tocava, i el ‘guapo y rico’ no hagués fallat els gols de gràcia, com deia Roncero, ‘otro partido hubiéramos visto’. Sí, el de la setmana passada. El de la ‘manita’. El guanyat sense jugar. Digueu que sí, campions: això vostre és futbol de fantasia i la resta són rucades.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

Ja ho va dir el Casillas: ‘Cristiano nos da goles y títulos’. Així, ‘títulos’, en plural. Es referia, ara ja ho sabem, a les carretades de copes guanyades amb la tàctica del Sinofós, i, de propina, la del sogre de l’Undargarín.