Mascarell és fred, calculador, té cabells d'àngel i cintura d'anguila. Ara està nerviós i es posa en evidència. Amb la dimissió dels membres del CoNCA s'ha tret, finalment, la màscara. Emprenyat com una mona, però amb maneres suaus, contingudes, ha deixat anar pensaments que honoren el petit maoista saltataulells que porta a dins. 'A vegades els `càstings´ dificulten les coses', cínica al·lusió als components del CoNCA, o 'jo sé què cal potenciar', en homenatge a la seva clarividència intel·lectual. Ha superat el Fraga Iribarne de 'la calle es mía', amb unes declaracions que, en essència, van més enllà d'un simple 'la cultura és meva'. Van a l'infinit. A l'absolut i absolutista 'la cultura sóc jo'.

Reduir a la categoria de 'càsting' un consell constituït per llei, aprovada pel parlament, que té per objectiu de democratitzar i fer equitatius els criteris de política cultural i de repartiment de diners públics, demostra el respecte que té el conseller al parlament, a la llei i als representants del sector. El CoNCA es troba en fase de rodatge, s'hi poden fer més crítiques o menys, però la cosa important és la idea: impedir que la cultura sigui dirigida per interessos aliens, que s'utilitzi amb finalitats polítiques, d'amiguisme, negoci o propaganda. Mascarell pretén despullar-lo de les atribucions que ho poden fer possible. I els membres del Consell (tots menys un...), fidels al mandat de la llei que els ha de guiar, han dimitit per coherència. Impecable. Insòlit en un país on ningú mai no dimiteix.

La resta de la reacció del conseller demostra una inquietant actitud de polític que vol ser reverenciat. Potser era a això que aspirava quan va canviar de jaqueta, traint els socialistes i passant als convergents. Saltironet que ha fet ben de gust i còmodament, com ha demostrat amb la seva recent assistència a la presentació d'un llibre de Duran Lleida, cosa que no crec que hagi fet precisament per complir amb el seu deure de promoure la literatura catalana. No va dir que era un independent en el govern dels millors? Per què assisteix a actes del partit del govern en campanya?

El govern Mas ha fet servir d'excuses l'austeritat i l'eficàcia per imposar mesures reaccionàries que no respecten els drets socials, laborals i sanitaris. Ara, en Mascarell reblarà el clau aplicant la mateixa tècnica als drets culturals, de creació i d'expressió. Si no se li embolica més la troca. Ara mateix té dos entrebancs. Un. Sabent les mancances i la inexperiència dels convergents en matèria de cultura, Mas creia fer la jugada perfecta amb el fitxatge d'en Mascarell. Un suposat progressista que li controlaria el pati cultural i, a més, amb prou habilitat per a guanyar-se el consens i la simpatia envers ell i el seu govern. Això, ja ha fallat. I en plena campanya. Dos. En Mascarell potser confiava que el món de la cultura veuria amb bons ulls el seu nomenament, per la seva condició de suposat progressista en un govern de dretes. També ha fallat. Mascarell ha fallat al president i al sector cultural.

Val a dir, també, que la dimissió honora els dimissionaris i el món de la cultura. Ja és hora que els intel·lectuals demostrin la seva oposició a la gestió dels polítics amb gestos radicals i públics. És imprescindible que recuperin el compromís crític social i polític actiu i en primera línia, la funció de control moral, de vigilància ètica del poder. Que se sumin activament a la protesta de molts sectors socials contra la involució democràtica. Aquesta és una primera reacció, i significativa, al matalàs immens que ens volen posar al damunt amb la Llei Omnibus, en virtut del gran marge de maniobra que els donaran el 20-N i els pactes amb el PP. Tant de bo aquesta dimissió no sigui l'únic gest i esdevingui un precedent.

xavier.montanya@partal.cat

Ha superat el Fraga Iribarne de 'la calle es mía', amb unes declaracions que, en essència, van més enllà d'un simple 'la cultura és meva'. Van a l'infinit. A l'absolut i absolutista 'la cultura sóc jo'.