Opinió

 

<2/88>

Carlota Franco

21.09.2009

Vacunes, ús o abús

Encara que passi tots els controls obligatoris, la vacuna contra la grip A s'ha fet amb presses, és experimental, i és aviat per a saber-ne del cert l'eficàcia i la seguretat. Encara no hi ha quòrum sobre la dosificació adequada ni els grups de risc. Per això, l'anunci que aquí els infants no es vacunaran indiscriminadament ens ha tret un pes de sobre, especialment a aquells qui considerem que ja tenen el sistema immunitari prou sobrecarregat artificialment amb el calendari de vacunes sistemàtiques, les que posem als fills 'perquè toca'.

I és que vacunem els infants per protegir-los d'hepatitis B, diftèria, tètanus, tos ferina, pòlio, haemophilus influenzae tipus b (Hib) , meningococ del grup C, xarampió, rubèola, parotiditis... I també els podem vacunar contra la varicel·la i el pneumococ. Sense oblidar el virus del papil·loma. De les aproximadament vint-i-cinc dosis de vacunes que els administrem fins a l'adolescència per prevenir totes aquestes malalties, una vintena ja els les hem injectades, en un nombre de punxades variable, abans de fer els dos anys.

Però. què en sabem, en realitat, d'aquestes malalties, els qui no som metges professionals? Algunes les associem amb paràlisis i infeccions mortals. Unes altres, sabem que, encara que siguin molt contagioses, ateses de manera adequada, es passen sense pena ni glòria i no han pas de deixar seqüeles. Les complicacions poden ser molt greus, però són raríssimes. N'hi ha que són susceptibles de ser contretes en circumstàncies tan específiques que és gairebé impossible que afectin els infants de menys de dos anys, especialment quan viuen gairebé esterilitzats de la intempèrie i enforteixen el sistema immunitari amb la llet materna.

No obstant això, els vacunem de tot. Els vacunem sense saber quina és la probabilitat real que contraguin cap d'aquestes malalties. Ignorant, sovint, que la incidència a casa nostra és inapreciable, i en alguns casos fins i tot nul·la. Sense entendre per què els hem de començar a vacunar tan aviat i de tantes coses alhora. Els vacunem perquè toca. A vegades, perquè pensem que és obligatori. O perquè en algun lloc del nostre subconscient estem plenament convençuts de les bondats de les vacunes. Però, si aquesta convicció interna, per alguna raó, trontolla, i gosem demanar informació als Centres de Salut, la majoria de les reaccions acostumen a ser lamentables.'Tot això' ho pot trobar per internet'. 'Si no vol vacunar el seu fill n'haurà d'assumir les conseqüències'. 'Però vostè sap quantes vides han salvat les vacunes?' Si ho proven, ho comprovaran.

I què en sabem, de les vacunes? Hi ha estudis que en desmitifiquen el paper en la història de la humanitat. Hi ha científics que qüestionen amb arguments inquietants les polítiques de vacunació sistemàtica, des dels calendaris establerts fins a l'administració combinada de vacunes, passant per l'inventari de malalties contra les quals se suposa que ens hem de protegir a la nostra societat i la minimització dels efectes adversos. I també hi ha qui desacredita de manera fulminant tots aquests arguments. Els uns ens conviden a fer-nos preguntes. Els altres, ens censuren. si ens en fem.

Malalties que no sabem ben bé de què van, vacunes que no entenem com funcionen, explicacions sovint massa críptiques per als qui no som especialistes... Som a mans de metges de capçalera i pediatres que apliquen les polítiques públiques de vacunacions decidides pels governs, ben assessorats, se suposa, per les autoritats sanitàries. I per qui més? Quin paper hi juguen, les farmacèutiques, interessades a fer vacunar com més, millor? O no va d'això, una bona part del seu negoci?

I malgrat tota aquesta ignorància compartida, els qui hem decidit de no seguir estrictament el calendari de vacunacions, perquè no estem convençuts que administrar tantes vacunes, tan concentrades i des de tan aviat sigui la millor manera de vetllar per la bona salut dels nostres infants, som acusats d'irresponsables i d'insolidaris amb la resta de la societat. Però ningú que defensi la contrària no pot posar la mà al foc.

Editorial