Opinió
Cabanyal, any zero
Albert Dasí
02.02.2010
Cabanyal
Xavi Sarrià
29.01.2010
Gent de la 'seva'
Marta Rojals
25.01.2010
TeDeTe
Josep Albinyana
22.01.2010
Prou d'anar a remolc
Albert Dasí
19.01.2010
Balagan
Andreu Barnils
18.01.2010
Cesk Freixas
Xavi Sarrià
15.01.2010
Parlem de tecnologia? I prou?
Oriol Lladó
14.01.2010
Plovia a Cassana
Josep Albinyana
13.01.2010
A què juguem?
Marta Rojals
24.12.2009
El complot 2.0
Oriol Lladó
23.12.2009
Copenhaguen: cinc conclusions
Xavi Sarrià
22.12.2009
Conte de Nadal
Andreu Barnils
21.12.2009
Vicent Partal
Brillant
27.03.2009
Abans-d'ahir vaig escriure un 'Mail Obert' que no he arribat a publicar. Hi manifestava la meua sensació de desconsol preveient una batalla inevitable, ahir, als carrers de Barcelona i en l'últim moment vaig pensar que era tan pessimista que més valia no publicar-lo. Ara me n'alegre, perquè de cap manera no em podia imaginar que els estudiants foren tan brillants com demostraren ahir i que ens dugueren del pessimisme més espès a l'alegria en tan poc temps i amb tanta elegància.
La manera com els estudiants van dirigir ahir la manifestació no pot merèixer sinó elogis. Van evitar una confrontació amb la policia que no presagiava res de bo. Van demostrar que estúpid que és que hi haja carrers prohibits, i ho van fer circulant per on van voler i com van voler, sense necessitat de permisos. Van exposar les seues queixes i van reivindicar el seu projecte i ho van fer aplegant un nombre important de gent, realment molt important, ateses les circumstàncies. Desenes de milers de persones van acudir a una manifestació que tothom pensava que seria difícil (segons Interior, de 'alt risc', com reflectia l'enorme desplegament al centre de la ciutat) i van seguir tots els canvis i giragonses amb un ordre i una complicitat molt remarcables. Sense motivar ni un sol incident. Sense causar cap més molèstia que la seua presència i alguna dificultat de circulació. Sabent en tot moment què havien de fer i com ho havien de fer. Els manifestants d'ahir, curt i ras, van donar una autèntica lliçó de responsabilitat i d'imaginació.
Però, per damunt de tot, ens van fer tornar creure. Ens han fet tornar creure en la capacitat de no deixar-se dur pel 'ja s'ha acabat' o el 'no hi ha res a fer'.
He dit més vegades que la meua posició és favorable a Bolonya i que, en tot cas, discrepe de la manera com s'aplica. I és precisament des de la meua discrepància en la part essencial d'allò que reclamaven els manifestants que els felicite, em congratule i els done les gràcies. No calia una manifestació tan exemplar com la d'ahir per a reclamar diàleg. En això han tingut raó sempre: en cal molt més, de diàleg. Però ahir el moviment contra Bolonya va guanyar una enorme legitimitat que les universitats i el govern hauran de reconèixer i respectar.
Editorial
I encara ens renyen
Vicent Partal
12.03.2010
Intolerable
Vicent Partal
11.03.2010
Aprendre'n
Vicent Partal
10.03.2010
Trens i llum. Per què?
Vicent Partal
09.03.2010
Orwell a València
Vicent Partal
08.03.2010
Salt
Vicent Partal
05.03.2010
Si servís per aprendre'n...
Vicent Partal
04.03.2010
Màfia
Vicent Partal
03.03.2010
Esperant
Vicent Partal
02.03.2010
Una normalitat que avança i un avís
Vicent Partal
01.03.2010
Que siguen cent anys més!
Vicent Partal
26.02.2010
Joc brut
Vicent Partal
25.02.2010
El Cèsar té la mà foradada
Vicent Partal
24.02.2010
Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
Vicent Partal
23.02.2010
La feina de cadascú
Vicent Partal
22.02.2010
Aznar?
Vicent Partal
19.02.2010
Una fira espectacular
Vicent Partal
18.02.2010
Epidermis
Vicent Partal
17.02.2010
Exclusivament
Vicent Partal
16.02.2010
Quan tot es mou
Vicent Partal
15.02.2010
Els pallaquistes
Vicent Partal
12.02.2010
Vint després dels vint-i-set
Vicent Partal
11.02.2010
Sabem d'on venim
Vicent Partal
10.02.2010
Ara dic que sí, ara dic que no
Vicent Partal
09.02.2010
Aran a plan lo drech de decidir
Vicent Partal
08.02.2010















