Diu George W. Bush, el dia que fa cinc anys de la invasió de l'Irac, que aquesta invasió ha estat una 'victòria estratègica' i que els èxits de les seues tropes en aquell país 'no poden ser desmentits'. No podíem esperar que diguera una altra cosa, però la realitat és ben altra. La guerra de l'Irac ha estat un error monumental des de bon començament i, passades les pròximes eleccions, serà difícil que, siga qui siga el nou president dels Estats Units, prove de mantenir-la. Això sol ja deixa clar fins a quin punt Bush està sol en la defensa d'una operació que marcarà durant dècades les relacions entre occident i el món àrab. Per a mal.

No és solament l'Irac, és clar. Hi ha Guantánamo, no cal anar més lluny, com a exemple de fins a quin punt un país pot perdre tots i cadascun dels seus principis. Però l'Irac, per la manera com es va desfermar i s'ha portat a terme la guerra, serà especialment recordat durant anys i anys.

De primer per les mentides. L'Irac era una dictadura i Saddam Hussein un tirà (com tants, ell inclòs, a qui els Estats Units ha donat i dóna suport). Però l'Irac no tenia res a veure amb els atemptats de l'11-S i tampoc no era cert que s'haguera rearmat fins el punt de ser perillós. Hom va mentir, en la preparació de la guerra, a tothom: als ciutadans dels Estats Units, a l'opinió pública internacional i a l'ONU. I després es va desfermar un conflicte il·legal, extremadament mal portat, que va arrasar les infrastructures del país, que ja ha causat més de mig milió de víctimes civils iraquianes, i que compta prop de quatre mil soldats americans i un miler de civils occidentals morts. Una guerra que ha augmentat la inseguretat de la zona i que ha desestabilitzat les relacions entre el món àrab i occident fins a uns extrems mai vistos.

Ara tot indica que les pròximes eleccions nord-americanes portaran un canvi segur. Fins i tot si les guanya el republicà McCain, els Estats Units emprendran un canvi estratègic que els encaminarà cap a la retirada. Retirada que tant Hillary Clinton com Barack Obama ja han anunciat que efectuarien ràpidament.

Però el mal és que ja han desfet el país i, siga quina siga la decisió que es prenga, les dificultats i les tribulacions seran enormes durant els pròxims anys, diga què diga el triomfalisme obcecat del president Bush.