Opinió
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015
-
'Se puede' o 'no se puede'?
Marta Rojals
23.06.2015
Vicent Partal
07.06.2007
Això és un circ
La multitudinària participació dels mossos d'esquadra en la manifestació d'ahir a Barcelona és un fet insòlit, que crida l'atenció. No és gens habitual que un cos de policia prenga el carrer i es manifeste, i encara ho és menys que ho faça reclamant la dimissió del seu màxim responsable polític, en aquest cas el conseller Saura. Però tampoc no és habitual que la policia parle de 'linxament mediàtic' o es burle en públic d'una categoria de ciutadans. La situació és molt complicada, amb el resultat que allò que havia de ser un dels grans símbols de l'autogovern es mou enmig d'una confusió notable que no beneficia ningú. Una mala notícia, doncs.
El govern de la Generalitat no pot mirar a un altre costat, quan una bona part dels seus policies es planten sota el balcó del president per exigir la dimissió del conseller d'Interior. El fet és d'una gravetat notable pel malestar que denota, pel desànim, per la pèrdua de confiança en la institució. Sincerament, no crec que passe res, no crec que ningú tinga la idea de cessar el conseller Saura, però cal advertir que resten tres anys de legislatura i que l'espectacle que es fa no pot continuar mesos i mesos.
No pot ser, sobretot, que els mossos agredesquen detinguts a les comissaries, ni tan sols a títol d'excepció. I no es pot atenuar la gravetat dels fets adduint que es tracta d'excepcions: un sol cas ja és excessiu. Però no pot ser tampoc que els responsables polítics de la policia repartesquen cintes de vídeo a tort i dret, com si això fóra un 'reality show', o que es contradiguen publicant notes de premsa amb versions diferents d'un fet luctuós a poques hores de distància. Evidentment, tampoc no és decent que des de la televisió pública del país s'informe d'una manera sensacionalista d'aquests fets, especialment si tenim en compte que mai no s'han fet informacions semblants dels altres cossos de policia i que la televisió pública no hauria de fer sensacionalisme. Però tampoc no es pot acceptar que alguns mossos, a partir d'això i supose que per un corporativisme mal entès, pretenguen silenciar qualsevol informació sobre fets condemnables per actuacions del cos. El periodisme groc d'alguns presentadors no pot tapar els cops il·legals a les comissaries, no ens equivoquem. Finalment. resulta molt xocant de veure un mosso megàfon en la mà reclamant la dimissió del conseller, però no ho és menys que alguns dels manifestants insultaren, ahir, els okupes o es burlaren de la higiene d'alguns dels qui els observaven. Quin tracte podem esperar que els donaran, doncs, quan no siguen manifestants i vagen vestits d'uniforme?
La sensació, trista, és que tot plegat, amb la culminació d'ahir, és un gran circ al qual ningú no sap gaire bé com hem anat a parar. Fa molts anys, i en unes circumstàncies molt delicades, Orson Welles va deixar escrit que sols als estats policíacs la feina de la policia era fàcil. És possible que siga així, però, en tot cas, crec que ens hem de demanar molt seriosament com és que l'hem feta tan complicada d'uns mesos ençà.
(PD. Demane perdó a la gent del circ, però l'expressió viva i popular fa comprensible l'argument.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015