Opinió

 

<94/169>

Vicent Partal

01.09.2010

Que així siga

No hi ha hagut manera de fer una sola coalició independentista a les eleccions i com a mínim hi haurà tres candidatures (Esquerra, Solidaritat i Reagrupament) que se'n reclamaran. Personalment em sembla un error però segurament un altre plantejament no era possible. Que així siga, doncs i assumim que les eleccions tindran un estrany caràcter de primàries del sobiranisme, cridades a aclarir el futur d'aquest convuls moviment.

És evident que la divisió restarà vots. No només els d'aquells que, desencantats, optaran per l'abstenció sinó també els de votants que podrien sentir-se atrets pel programa independentista però no entenen tant de guirigai de sigles i marques contraposades. Amb tot és innegable que serà important saber quants vots té l'independentisme en el seu conjunt i quants cadascuna de les formacions que es reclamen com a part d'aquest camp ideològic. En les eleccions anteriors els vots d'ERC i el Partit Republicà van sumar 422.379, amb 21 diputats per a Esquerra. Els càlculs sobre la força del moviment sobiranista s'hauran de fer, doncs, a partir d'això.

Espere, però, que els nervis i les picabaralles inevitables d'una campanya electoral no creen més friccions de les estrictament necessàries. Seria magnífic, però crec que és gairebé impossible, que totes tres candidatures aconseguiren representació parlamentària i que un cop dins l'hemicicle foren capaços de col·laborar i de treballar juntes en els temes relacionats amb la sobirania, en l'eixida d'aquesta crisi on ens ha abocat la sentència del Constitucional. Que això no es desbarate per una campanya cainita seria important.

Les eleccions del 2010, tal i com estan les coses, no obriran la porta a un canvi de règim. Entès això el que cal és que no la tanquen tampoc. L'independentisme ja és avui un potent fenòmen transversal i els seus possibles votants decidiran si recolzen alguna opció clarament sobiranista o si prefereixen expressar el seu independentisme votant opcions com CiU i ICV que es mouen cada vegada més en la direcció de l'anomenat 'dret de decidir'. Perquè el preu de la no-unitat també és aquest.

Mail Obert