Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<94/169>

Vicent Partal

02.06.2010

Significats

Ahir al matí un lector ens va demanar per què qualificàvem de 'detinguts' els ocupants de la flota a Gaza i no de 'segrestats'. Tenia raó i, després d'una reunió de redacció, vam adoptar la precisió terminològica, conscients que (algunes) batalles també es guanyen amb el lèxic.

Un 'detingut' és qui ha estat privat temporalment de llibertat per una autoritat legalment constituïda i d'acord amb els poders que li són atribuïts. No és el cas, evidentment. Perquè l'exèrcit d'Israel no té competències de control de l'ordre públic fora de les seues aigües territorials i, per tant, es tracta, en tot cas, d'un segrest. És a dir de la privació de la llibertat per mitjans violents i sense respecte a la legalitat vigent.

En vist dels fets, és obvi que ser primmirats en el lèxic no és ni de bon tros la cosa més important, ni resoldrà gran cosa. Però no ser-ho és fer el joc, precisament, als qui han violat les normes de la comunitat internacional. I és també deixar-se arrossegar políticament. Cosa que no em sorprèn perquè, de fet, ens passa cada dia.

Com a prova hi ha aquesta picabaralla ridícula amb la paraula 'nacionalitat' i la Real Acadèmia de la llengua espanyola. La RAE considera la possibilitat d'aprovar una definició de 'nacionalitat' completament desvinculada de 'nació', un artifici insòlit des del punt de vista lingüístic. I quina és la raó? Una demanda política: quan es pensaven que es podria aprovar un estatut de Catalunya en què apareixia la paraula 'nacionalitat' algú va tenir la idea que, si el diccionari de la llengua desvinculava 'nacionalitat' de 'nació', ajudaria a privar d'arguments un possible i ben viu sentiment separatista. Estúpid? Sí. Però és així. I si és així, si hi ha qui perd el temps manipulant significats, és que d'alguna cosa deu servir.

Mail Obert