Opinió

 

<94/169>

Vicent Partal

23.06.2010

Socialistes i independentistes

VilaWeb fa pública avui la declaració independentista d'una altra destacada militant del PSC: l'ex-batllessa de Sant Boi, Montserrat Gibert, se suma als noms d'ex-dirigents o de militants socialistes que ja afirmen clarament que tan sols amb la independència es poden arreglar els problemes del país. És una tendència que veurem creixer ràpidament.

La veurem créixer ràpidament perquè, si l'independentisme creix, és normal que cresca especialment en els partits més grans: així ha estat a CiU i ara comença al PSC. Per això hem vist enquestes que parlen d'un 35% de votants socialistes que creuen que la independència és la millor solució ara mateix. Això ho ha aconseguit sobretot el fracàs constatable de les apel·lacions federalistes (diu Ferran Requejo que avui 'ser federalista és ser el ximple útil de l'immobilisme espanyol'). Però ho ha aconseguit també la normalització de l'independentisme durant tot aquest curs que ara s'acaba i les veus que a poc a poc van parlant clar.

Però la millor part encara ha d'arribar. Hi haurà un tercer factor que ajudarà molt aquest procés: la descomposició del partit. Totes les enquestes indiquen que el PSC fa caiguda lliure a tot arreu. Ara ja no és la derrota de Montilla que fa por. Ara fa por un daltabaix monumental del PSC. Les darreres dades avisen que fins i tot pot obtenir menys de trenta diputats, una catàstrofe històrica que el convertiria en un partit secundari. I si això passava, els socialistes s'haurien de demanar com és possible que, manant a tot arreu i tenint un poder com mai no havien somniat que es pogués tenir en aquest país, l'electorat els castigue d'una manera tan contundent. És clar que l'explicació és complexa i té molts aspectes, però l'alineació del PSC amb l'espanyolisme n'és un, i dins el partit ja n'hi ha molts que ho veuen.

Mail Obert