Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<87/169>

Vicent Partal

17.12.2010

El poder d'un símbol

El president Benach va lliurar ahir a la presidenta de Gispert la carta de renúncia enviada el 1980 pel president Farreras. És un costum que els presidents del parlament facen passar aquesta carta a l'hora del relleu. Farreras va ser el darrer president del parlament republicà i això mateix fa especial el símbol: ens hauria de recordar, a tots, que la nostra legalitat no arrenca de la constitució espanyola del 1978.

Molts governs i parlaments mantenen símbols d'aquests. Són petits gestos que recorden els orígens o un moment especialment difícil o especialment gloriós. Però sempre representen un missatge potent que cal no oblidar.

En aquest cas va passar el 1980. S'acabava de constituir el Parlament de Catalunya i el Molt Honorable President Francesc Farreras, que ho era des del 1954, va escriure un text de renúncia al càrrec sense saber qui el rellevaria. En la carta aquest polític d'Esquerra Republicana acatava la voluntat popular expressada a les urnes i presentava la dimissió en favor del president entrant, que finalment fou el Molt Honorable Heribert Barrera.

Des d'aleshores cada president, quan entra al seu despatx, troba aquesta carta. Una continuïtat que han mantingut tots els presidents de la cambra restaurada.

Per alguns, potser és una anècdota, una curiositat. Però no ho és, de cap manera. Perquè rebre, com a primer acte de govern de la cambra, la carta del president Farreras és recordar, des del primer instant, que la legitimitat del parlament i de la nació és anterior a la constitució espanyola del 1978 i a la monarquia. I això és un símbol poderós, encara que no siga sinó un símbol.

Mail Obert