Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<87/169>

Vicent Partal

23.11.2010

Una seqüència de fets molt preocupant

Dissabte The New Tork Times publicava un article sorprenent. Un científic americà, Siegfried S. Hecker, deia que havia vist noves instal·lacions nuclears a Corea del Nord, que ningú no podia ni imaginar que existien i que situen la capacitat nuclear del règim molt més amunt que no ens pensàvem.

Quan vaig llegir l'article em vaig demanar per quin motiu un règim tan secretista com el nord-coreà ensenyava unes instal·lacions com aquelles a un reputat científic nord-americà. Hecker hi va veure piscines d'enriquiment d'urani i instal·lacions de control modernes i comparables a les d'un país occidental. Un canvi absolut respecte d'allò que els coreans podien ensenyar fa un any; un canvi molt preocupant. És clar, quan va tornar al seu país Hecker va informar discretament el president Obama d'allò que havia vist.

No se sap quan, quin dia, el científic va informar el president. Però sí que sabem que dissabte el diari novaiorquès feia arribar la novetat a tot el món. Dissabte els nord-coreans van ser conscients que el món sabia que tenien un nivell d'armament nuclear molt més important que no el que hom presumia.

I avui, dimarts, ataquen.

La seqüència és molt preocupant, doncs. L'atac d'avui no ha estat un atac qualsevol. Ha estat l'atac més seriós des de l'armistici, un atac que ha colpit població civil i que no ha necessitat cap excusa. Corea del Nord ha ensenyat, així, la cara més dura, quan feia poques hores que el món era conscient que la seua capacitat nuclear era molt més gran que no la que es creia.

És sabut que la dissuasió nuclear es basa en la por de l'altre. Mai en la història no ha estat atacat un país que té armament nuclear per por que la represàlia no siga precisament un atac amb armes nuclears. Corea del Nord pot entendre, doncs, que el coneixement públic de l'abast del seu programa nuclear la salva d'un atac contrari. O li dóna un marge de maniobra que fins ara no tenia. Dit clar: Corea del Nord suposa que els Estats Units i Corea del Sud tindran ara molta cura i moltes prevencions abans d'atacar, per por que la resposta no siga nuclear.

Això explicaria el salt dimensional de l'atac. Però el problema és més vast: no sabem quantes armes nuclears té Corea del Nord, però sí que hi ha pocs dubtes que en té. I la preocupació és com se'n servirà. Perquè, si és cert que fins ara la dissuasió ha impedit els atacs nuclears, ningú no pot saber què és capaç de fer un règim com el coreà.

Mail Obert