Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<87/169>

Vicent Partal

30.11.2010

Repensar el PSC

Si no vol enfilar el camí de la marginalitat política, el PSC ha de repensar-se, a fons i ràpidament. En aquestes eleccions han caigut alguns mites sobre els socialistes i s'ha fet ben palès que tot plegat no feia sinó començar. Els resultats de diumenge a llocs com Barcelona, Girona o el Baix Llobregat auguren un canvi probablement històric a les municipals. Per tant, d'ací al congrés de la tardor poden passar moltes coses.

Ha caigut el mite que deia que, els vots, els posava el PSOE, però que els càrrecs eren dels catalanistes del PSC. Ho hem sentit dir durant dècades, però en set anys hem vist un contrast demolidor: el PSC més catalanista, el de Maragall, va obtenir, el 2003, el millor resultat de la història: 42 diputats; i el PSC menys catalanista, el de Montilla, n'ha trets 28, el pitjor resultat de la història. Són catorze diputats menys en set anys.

També ha caigut el mite que solament una baixa participació feria els grans partits. En aquesta ocasió hem ranejat el 60% de participació, una xifra no satisfactòria del tot, però que no és dolenta. Diumenge mateix encara deien que una participació superior al 50% deixaria fora del parlament Solidaritat i Ciutadans i donaria una bona empenta al PSC. Una especulació errònia.

I un tercer mite que ha caigut: que el PSC suma i es beneficia del PSOE, quan aquest és al govern. Més aviat, en aquesta ocasió, sembla que haja estat la contrària. I alerta: el discurs oficial del PSOE, en boca de Marcel·lí Iglesias, va ser demolidor. Va deixar caure el partit català amb una facilitat esborronadora, que semblava indicar que a Madrid es pensen que encara l'han de lligar més curt.

El PSC continua tenint dues ànimes, però vist això que s'ha vist, no sé si té sentit mantenir-les gaire més. El sector més catalanista, que també és el més innovador ideològicament i el més obert, ha temut durant molt de temps que un moviment massa imprudent seu no precipitàs el desembarcament del PSOE com a competidor electoral directe. Em sembla que ara la por hauria de ser al revés i més aviat n'hauria de tenir el PSOE.

Aprofundir en la via Montilla, encara que aquest s'aparte formalment del primer pla, no sembla que augure un futur brillant. En canvi, una alternativa laborista i catalanista podria ser una peça clau de la reconstrucció d'una esquerra plural que es fa necessària després de l'ensulsiada de diumenge i que d'ací a alguna elecció o altra haurà de tornar a intentar l'alternança.

Mail Obert