Opinió

 

<52/169>

Vicent Partal

08.01.2013

El roc a la faixa

La proclamació unilateral de la independència és el roc a la faixa del procés sobiranista. Espanya es pensa que pot prohibir el referèndum i fer-lo inviable perquè creu que és impossible que Catalunya, o qui siga, proclame unilateralment la independència. I, per tant, s’imagina que prohibint el referèndum n’hi ha prou per a aturar-lo. No li cap en el cap que la desobeïm, perquè ja ho sabeu: Espanya és un país que creu profundament en allò que pensa. Siga veritat o il·lusió.


Però només cal fer un colp d'ull a la història per observar que pràcticament tots els països del món han proclamat la independència sense acord previ amb la potència de què depenien. De fet, hauríem de convenir que això de 'declaració unilateral' és una redundància; ves què serà, si no és 'unilateral'... Perquè sempre que hi ha una proclamació és perquè no hi ha cap acord possible. Ningú no proclama si pot acordar. Però tampoc ningú, o gairebé ningú, no es deixa acorralar fins a l'extrem de la renúncia.


Per això és important que assumim en el full de ruta del país que, efectivament, el parlament podria haver de proclamar la independència si finalment no hi ha manera de fer el referèndum o si el govern espanyol decideix, per exemple, d’anul·lar l'autonomia. Oimés sabent que la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre la proclamació de la independència de Kossove ens proveeix de la cobertura legal necessària.


Que el Col·legi d'Advocats de Barcelona ho diga en públic i en veu alta, doncs, és molt rellevant. Marca un camí sense límits. Volem un referèndum per ser independents, si el guanyem. Però volem ser independents i estem disposats a ser-ho també sense referèndum, si no hi ha més remei. Arronsar-nos rai no ho farem. I si de cas ja serà Espanya que decidirà si vol perdre directament o vol jugar-s'ho en una votada. 


 


PD. Cada dia em fa més l’efecte que això acabarà amb la proclamació de la independència i no amb el referèndum. Pura intuïció.

Mail Obert