Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<52/169>

Vicent Partal

03.12.2012

Boluda i el pacte fiscal: mirem-ho així

Fa dies que em ronda un dubte pel cap. No m'atrevesc a explicar-lo gaire en públic perquè encara no veig clarament com situar-m'hi. Però avui sí que ho faré, després de les declaracions de Vicente Boluda, entre més coses president de l'Associació d'Empresaris Valencians, exigint un pacte fiscal per al País Valencià. El meu dubte: això de la independència del Principat és causa de la crisi general espanyola o n’és l’efecte?


No és ben bé igual. Podem pensar que el Principat, després de cent anys llargs de catalanisme, ha descobert que la independència era, ho ha estat sempre, l'única solució assenyada --i aquest pas seria la causa del desastre espanyol subsegüent. O podem pensar que l'estat espanyol ha entrat en la via del desastre i aleshores el Principat, que sempre ho ha ensumat tot cinc minuts abans que no la resta, ha arrancat a córrer abans les conseqüències no foren més dramàtiques encara.


Té gaire importància, això? Per al Principat, segurament que no. Però per a la resta del país, sí. I la sorprenent demanda de Boluda n'és potser una prova.


El País Valencià és el territori més catalanodependent de tot l'estat. En bé i en mal. Poques coses passen al País Valencià que no tinguen per referència les que passen a Catalunya.  En alguns casos per a anar-hi contra i en molts més per a avançar. Ha estat històricament així. Cada passa endavant que ha fet Catalunya ha tingut una rèplica del País Valencià abans que de ningú més. La Renaixença, la Mancomunitat, la República, l'oposició democràtica al franquisme, les manifestacions de la Diada, la pre-autonomia... Una vegada i una altra, quan el Principat ha fet una passa endavant el País Valencià ha reaccionat.Fallant sovint. Fent curt. O equivocant-se. Però sempre reaccionant.


Si fóra mínimament raonable la hipòtesi que açò que passa és l'autodestrucció d'Espanya, una mica a l'estil del drama del 1898, aleshores la presa de posició dels empresaris valencians d'aquestes darreres setmanes adquiriria una llum diferent.


Fixem-nos-hi. Després d'anys i panys de voler fer funcionar l'histriònic eix València-Madrid els empresaris valencians deploren el fracàs de l'autonomia, denuncien d'una manera clara l'espoliació fiscal de València per Espanya i fins i tot proposen una reclamació política, el pacte fiscal, que pràcticament ningú no s'atrevia a posar damunt la taula. I tot plegat en el context de la impaciència evident i notòria amb el govern espanyol pel desastre de les infrastructures, sobretot de l'Arc Mediterrani, i en el marc de l'adquisició recent de quasi tota la banca valenciana per... bancs catalans. Adquisició que, curiosament, no ha despertat ni una sola protesta digna d'esment del cridaner anticatalanisme tradicional.


Vicente Boluda és un personatge curiós. La seua desastrosa presidència del Reial Madrid no va ajudar-lo gens a dibuixar un perfil sobri i rigorós. Però, les seues paraules, les hem de tenir en compte, si volem interpretar no tan solament les coses que passen al País Valencià just ara, sinó també les que passen al Principat i al conjunt de l'estat.

Mail Obert