Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<52/169>

Vicent Partal

20.12.2012

L'hora de la generositat

L’acord entre CiU i ERC obre la porta a dos anys històrics. Si tot va bé, finalment, la independència és a tocar. Tanmateix, cal que el procés siga generós, plural i ampli. I en això tant els signants del pacte com la resta de forces polítiques hi tenen molt a dir.


En el pacte signat per les dues forces hi veig si més no dues peces que poden permetre i han de permetre que la resta de les forces polítiques partidàries del dret de decidir s’hi integren: la declaració de sobirania i el Consell Català per la Transició Nacional.


Segons el full de ruta, en la primera sessió del parlament es votarà aquesta declaració de sobirania, i fóra bo que el text fos consensuat amb ICV i CUP o fins i tot –si fos possible– amb el PSC. No crec que fos un bon començament que CiU i ERC pactassen en exclusiva el document i després obligassen els altres a votar-lo. De la mateixa manera, aquest consell que apunta com l’eina central del procés hauria de comptar amb la presència i el treball constant i permanent també d’Iniciativa i la CUP, a més de formacions extraparlamentàries però que mereixen de sobres de ser-hi, com ara Solidaritat o Reagrupament.


Espere, doncs, que CiU i ERC siguen molt generosos, però cal que també reclamem aquesta generositat als altres. La responsabilitat política ara ha de ser molt alta perquè no ens hi juguem un objectiu de legislatura o un programa de partit, sinó un canvi de règim. I no vull dir que ens acluquem d’ulls a les retallades, les bales de goma o els escàndols sanitaris, ni que el govern haja de restar al marge de les crítiques. Dic solament que tots aquests aspectes els hauríem de posar en el lloc just. I que ningú no hauria de mirar d’aprofitar la responsabilitat assumida pel signants per acorralar-los políticament, fixant la vista només en les eleccions o en el desgast partidista.


Una condició per a guanyar és anar junts, com més gent millor. I això no es fa el darrer dia, sinó que es construeix des del primer.


Mail Obert