El 2007 com a objectiu

Dissabte, quan milers de valencians es tornaren a manifestar per un país millor que no el que tenim, va notar-se una diferència cridanera respecte dels altres anys: darrere la pancarta principal hi havia, reunits de nou, tots els sectors del nacionalisme. Amb un horitzó clar, el de l'any 2007. Aconseguir guanyar la Generalitat Valenciana el 2007 és un objectiu que cal fixar bé. Perquè farà tres-cents anys de la desfeta d'Almansa i pot ser, alhora, el principi del nostre futur.
Durant molts anys aquesta manifestació, organitzada per Acció Cultural del País Valencià, ha topat amb la incomprensió de grups polítics diversos; de grups diferents en èpoques diverses. Però dissabte vam poder veure Eliseu Climent al costat de totes les forces polítiques democràtiques i nacionalistes del país: dirigents del PSPV-PSOE, del Bloc, de l'Entesa, d'Esquerra Republicana, Esquerra Verda, Esquerra Valenciana, del PSAN, dels Verds. La fotografia de la pancarta que encapçalava la marxa de més de quaranta mil valencians (vegeu-la ací) pot prefigurar un canvi. I l'ha de prefigurar.
Perquè el País Valencià real no és el país políticament minusvàlid que es troba a les Corts Valencianes. Des dels anys de la transició hem viscut massa desavinences que, l'una darrere l'altra, han anat conformant el dissortat panorama polític que tenim. Desavinences entre el nacionalisme cultural i el nacionalisme polític. Desavinences entre els qui som pancatalanistes i els partidaris d'un nacionalisme estrictament valencià. Desavinences entre l'esquerra i els qui creuen que cal anar cap al centre. Desavinences entre els qui opinen que cal consolidar primer de tot un moviment nacionalista i els qui sostenen que l'esquerra, diguem el PSPV, ja basta per a defensar el país des de les institucions. Desavinences fins i tot dins el PSPV mateix o dins l'independentisme o en el territori acostat a Esquerra Unida i l'Entesa amb atomitzacions constants i cícliques.
Els problemes i les diferències, és obvi que no les negarem ni resoldrem pas d'una manera senzilla. Per a alguns de nosaltres no serà fàcil, per exemple, ignorar o oblidar que l'injust sostre mínim del cinc per cent per a accedir a les Corts va fou pel PSOE, o que aquest partit podia haver solucionat moltes qüestions bàsiques quan va presidir la màxima institució del país. Per a uns altres serà complicat d'oblidar determinades posicions del nacionalisme cultural. O fer 'tabula rasa' de velles proclames, i fins i tot desqualificacions personals, creuades entre partits diversos.
Però fer política és precisament resoldre situacions complexes. L'any 2007 en farà tres-cents de la derrota d'Almansa. I tres segles després el País Valencià encara és ben viu. I caldrà fer fora del govern valencià el PP, perquè és la principal amenaça del nostre futur col·lectiu, del futur del país.
Jo no crec que siga qüestió de tenir un sol candidat de tots o fórmules semblants. Precisament l'experiència de coalició al Principat indica un camí possible i més plural, més còmode i conseqüent per a tots plegats. Però sí que crec que aquesta pluralitat no és incompatible amb una mínima cohesió ideològica, ni amb acords puntuals i concrets que prefiguren canvis reals. Per al 2007 necessitem un moviment cívic molt sòlid i musculat, però també diverses forces polítiques valencianes presents en les Corts, però unides per la voluntat conjunta de fer fora el PP i de crear un govern que contribuesca a la normalitat nacional del País Valencià. Ni que siga perquè ja no podem perdre gaire temps més.
Jo no sé com s'ha de fer tot això, però confie que tots els polítics i no-polítics que dissabte anaven darrere la pancarta principal treballaran de valent per aconseguir-ho. I els ho demane públicament. Que ho facen amb generositat i amb una visió àmplia i constructiva.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet