Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<159/169>

Vicent Partal

04.09.2004

Morir. A Rússia.

Fa uns quants mesos la periodista Anna Polítkovskaia va venir a Barcelona per parlar de la realitat txetxena. És una dona d'aparença discreta, però amb una energia inacabable. La seua feina és impecable. I això la fa perillosa. Explica allò que ha vist i que ha viscut a Rússia i, sobretot, a Txetxènia. A la república caucàsica Polítkovskaia ha estat testimoni de primera mà del terror sembrat per Putin i és una de les poques veus que en parla obertament.
Aquesta dona, amb els seus llibres i la seua feina a Nòvaia Gazeta, és incòmoda per al poder. I ho sap. A Barcelona, una colla vàrem acompanyar-la a sopar, i tan serenament com parla sempre, va confessar que no seria gens estrany que la trobaren morta qualsevol dia. Tots vam entendre que volia dir a mans de la gent de Putin.
Ahir, mentre es començaven a comptar els cadàvers amuntegats a l'escola de Beslan, es va saber que algú (deixem-ho així) havia provat d'enverinar Anna Polítkovskaia mentre, incansable, se n'anava a fer la seua feina a Ossètia. Per sort, aquesta vegada se n'ha salvat.
Però això no es pot pas dir de les dotzenes de morts de l'escola o dels milers que moren a Txetxènia des de fa una dècada. Putin és un criminal, però sap que és un criminal protegit, amb dret d'actuar tan salvatgement com vulga. Supose que ho va ratificar ahir quan va saber la declaració oficial de la Unió Europea: 'No ens agrada això que ha passat, però ho entenem'. Ja anem ben apanyats, ja.

Mail Obert