Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<159/169>

Vicent Partal

22.07.2004

Maragall posa la directa

El president de la Generalitat va ser impressionant ahir a Madrid. D'un sol colp va posar sobre la taula el seu model de país i d'estat. Va demostrar que mana i va aconseguir marcar de dalt a baix un model de relació amb l'estat. Model de què podrem, en tot cas, discrepar, però que hem de reconèixer que té i que practica.
Però no hi ha solament allò que va aconseguir (al sac i ben lligat); hi ha també les formes. A mi, que preferiria que no fóra ell el president, em va impactar tant allò que va dir i fer com el com ho va dir. Un canvi de ruta indiscutible.
Maragall no és un nacionalista català. No ho vol ser i té tot el dret del món de no ser-ho. Té un catalanisme, un model nacional de Catalunya (no crec que arribe als Països Catalans) imbricada dintre Espanya, propi i ben estructurat. Ho va demostrar ahir aconseguint d'un sol colp de tac la seu de la CMT, una participació de Ferrocarrils de la Generalitat en la gestió de la Renfe de rodalia, una part de la gestió de l'aeroport, va parlar de la cooficialitat del català a l'estat, va anunciar viatges conjunts amb el president espanyol... En definitiva va concretar amb fets aquell discurs de 'l'Espanya plural'. L'Espanya plural és, ara, això que diu i fa Maragall i, segurament també, Zapatero. I Maragall, per acabar de reblar el clau, va actuar a Madrid no sols com a president de la Generalitat, sinó com a líder, diguem-ne, de les autonomies. Va parlar de la Copa Amèrica de València i dels viatges de Zapatero a Portugal (amb Fraga!!). En aquest sentit, va escenificar el seu projecte de lleialtat a Espanya, indiscutible, i de reconeixement nacional de Catalunya 'dins Espanya'.
Que ens agrade el projecte o no, ja són figues d'un altre paner. Com també ho són, si tot això d'Espanya funcionarà o no.

Mail Obert