Que el meu país no siga així!

En recorde perfectament la cara. Era en un estudi de Catalunya Ràdio, després d'una d'aquelles tertúlies amb Jordi Vendrell. Havíem parlat molt dels atemptats dels GAL i ell, un polític català que no era del PSC, s'havia mostrat enormement comprensiu amb els assassinats. I amb els assassins. Ja amb els micròfons tancats ho va reblar del tot alçant els braços i dient: 'Sou uns il·lusos, tots els països ho fan, això, quan cal.'

Aquell dia va ser un dels primers en què vaig pensar que si mai tenia el meu estat, el nostre, sobretot no voldria que fos com aquell. Perquè m'horroritzaria que el meu estat assassinàs. M'indignaria si en el meu estat un responsable polític acceptàs no tan sols de passar per alt les lleis, sinó de delinquir greument. Em resultaria insuportable que en el meu estat la policia no únicament torturàs, sinó que ho fes en la presència impassible del governador civil. 

I no, a desgrat d'allò que ens digué aquell personatge, no tots els estats fan igual. Perquè no tots els estats són tan indecents com l'Espanya dels GAL. És cert que alguns ho fan, o ho han fet. Però són justament aquells en què l'estat mateix és una arma maniquea dels uns contra els altres. Aquells on els capricis dels qui ocupen les institucions pesen més que no pas la norma o la llei. Aquells on la democràcia té molt de retòrica llancívola i ben poc d'exercici. 

Per això, ara que tenim a tocar el nostre projecte, cal que ens conjurem per a l'endemà. Perquè la nostra república no siga així. O perquè nosaltres, els independentistes d'avui, siguem els primers de denunciar-la si hi esdevé.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En l'Espanya dels GAL vaig pensar que si mai arribava el meu estat sobretot no volia que fos com allò