Un poble valent

El poble egipci és valent i s'ha guanyat el respecte del món. Però ara cal que guanye també la democràcia que vol i per la qual lluita. I en aquest punt, ha de saber que no està sol, i nosaltres hem de saber que hi tenim una responsabilitat.

El contrast, ahir, entre l'alegria a la plaça de l'Alliberament, abans del discurs de Mubàrak, i la figura patètica del dictador quan parlava, palesava molt bé els dos extrems d'Egipte. Per una banda, una societat jove, dinàmica, connectada, clara i conscient de la seua responsabilitat, i, d'una altra, un vell dictador, arrapat al poder, desconnectat de la seua població i enfollit. Després de tots els rumors i dels senyals d'una imminent dimissió de Mubàrak, el discurs del rais va caure sobre tothom com una poalada d'aigua freda. Sembla impossible que ningú siga tan inconscient, tan irresponsable, tan altiu.

Però fer plegar Mubàrak ja no és responsabilitat dels ciutadans egipcis i prou. Evitar que tot plegat acabe malament ja no és responsabilitat dels ciutadans egipcis i prou. Mubàrak es troba internacionalment aïllat i únicament té, potser, el suport d'Israel, el d'alguna dictadura àrab i el d'algun poder ex-colonial europeu. Ni tan sols sabem si li fa costat l'exèrcit, però sabem que de cap manera no té al costat l'opinió pública internacional.

I ara és l'hora, doncs, que tots alcem la veu per Egipte i pels seus ciutadans. Ara ens toca de multiplicar la pressió sobre els nostres polítics perquè la Unió Europea no pot continuar contemplant els esdeveniments en silenci i sense fer res. Els països democràtics tenen una responsabilitat especial envers aquesta generació de joves egipcis que creu en la democràcia i que és capaç de lluitar per aconseguir-la. Simplement, no els podem fallar.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ara és l'hora que alcem la veu per Egipte i pels seus ciutadans. Ara ens toca de multiplicar la pressió sobre els nostres polítics perquè la Unió Europea no pot continuar contemplant els esdeveniments sense fer res.