Nacionalistes espanyols

Alfonso Guerra té el seu escó al congrés espanyol molt amunt de l'hemicicle. A vegades té l'aparença d'un voltor que vigila. Nacionalista fins al moll de l'os, ahir va obrir la boca per defensar Múgica i per dir, tot panxacontent, que l'estatut de Catalunya havia quedat ben 'alisado', una expressió tan prepotent i xiroia com exacta i rica en matisos semàntics.

Quan Felipe González i ell van arribar al poder, el 1982, el Washington Post va dir que formaven un govern de 'joves nacionalistes espanyols'. Amb els anys han deixat de ser joves, però no de ser nacionalistes. Ben a l'inrevés. Han sabut estar a lloc que tocava, barrant el pas quan calia. Guerra ha estat un notable absent del dia a dia polític d'Espanya aquests darrers anys. I quan ha tornat? Quan s'havia de desfer la feina feta pel Parlament de Catalunya i deixar l'estatut irrecognoscible. Des d'aleshores s'ha tornat a mostrar tan xerraire i incontinent com sempre. Fins ahir. I em tem que no acabarà ací la cosa. Ahir ja va dir que 'el nacionalisme' (és a dir qualsevol nacionalisme, tret del seu) contamina la política espanyola. Va usar l'expressió 'contamina', imagine que amb la intenció de crear una associació mental en els oïdors: allò que contamina s'ha de netejar. D'un personatge com Guerra, no se n'esperen improvisacions lingüístiques.

Ah!, i per si algú es creu que això de Guerra són coses del passat, ahir un altre destacat socialista, el conseller de la presidència de Galícia, Xosé Luis Mendez Romeu (o deu ser José Luis?), va reclamar que 'A Coruña' es tornara a dir 'La Coruña', per a desesperació dels seus socis de govern del BNG. Ho explique, únicament, per fer veure que els joves nacionalistes espanyols no amainen dins el PSOE...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet