Hi ha partit

No fa tant semblava que Microsoft era l'amo absolut. Windows, Explorer, els ordinadors basats en Intel, el Power Point... la llista d'espais dominats per l'empresa de Bill Gates era d'una dimensió tal que semblava que caminàvem inexorablement cap a la dominació completa. I, de sobte, apareixen Firefox, el codi lliure, el Linux, l'iPod o, ahir mateix, Apple tira una autèntica bomba anomenada Mac Mini. Una cataracta de fets que indiquen que hi ha partit encara i que la golejada dels xicons de Gates va acurtant-se per segons.

Evidentment, la dominació del món Windows continua essent important. Però aquest darrer any i mig els entrebancs se li han anat amuntegant. Microsoft no és capaç d'actualitzar el Windows i el Mac OSX i Línux comencen a prendre-li territori per camins diferents. La laxitud de Microsoft en el cas del navegador és encara més escandalosa. Després de matar Netscape, ensopeix el partit i ni es preocupa d'innovar sobre la base que té. Això deixa un camp enorme, per exemple, al Firefox, que apareix amb fúria, com un autèntic Ronaldinho de la xarxa. És infinitament millor, simplement. I suscita una mena d'orgull d'usuari que feia anys que no es veia. Encara obsedida pel seu conservadorisme, Microsoft no se n'adona que els ordinadors ja són molt més que no un instrument de feina i deixa que Apple irrompa amb el seu concepte de vida digital i consolide un espai notabilíssim en el món de la música amb l'iPod i l'iTunes. Microsoft fracassa també en les seues irrupcions en terrenys com les videoconsoles. I Apple anuncia, ahir mateix, un ordinador baratíssim, molt atractiu i absolutament orientat al consum, el Mac Mini, que farà parlar molt.
La suma de tots els factors configura avui una imatge que és molt diferent de la de fa dos anys. Avui Microsoft apareix com una empresa anquilosada, vella, sense capacitat d'innovació i assetjada per tots cantons. Té molt de poder encara. Moltíssim. Però, si això fóra un partit de futbol, diria que Gates comença a veure's a si mateix com aquell qui, després de guanyar per cinc a zero la primera part, s’adona que al minut 30 de la segona part li acaben de marcar el 5 a 3 i que no paren d'atacar-li com a boigs la porteria. Hi ha partit, doncs.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet