Opinió

 

<155/169>

Vicent Partal

16.12.2004

Virtualitat real

Fa molts anys, em va deixar perplex que un empresari molt important m’explicara que els acomiadaments multitudinaris es feien per a les notes de premsa i prou. Ben sovint, quan una multinacional va malament a borsa, allò que fa és anunciar una mesura espectacular, a l’estil d’una supressió del vint per cent de la plantilla. Llavors les accions pugen perquè els inversors veuen, creuen, que s'han pres mesures, però els acomiadaments no arriben ni al deu per cent d’allò que diuen. Entre més coses, perquè l'empresa no funcionaria, si despatxara tanta gent.
Tot això ve a compte del cava i dels boicots. Abans que ningú haja pogut ni tan sols pensar a comprar-ne, ja ens venen, uns i altres, realitats virtuals que volen guanyar la batalla de la imatge.

Perquè, al final, aquesta és la batalla important en el món d'avui. Fora d'anècdotes constatables, qui ens podrà assegurar amb dades reals si es ven cava o no se’n ven? Hi insistesc: la gent encara no ha pensat en el cava de Nadal, que ja hi ha qui ens vol fer creure que no se'n compra. O a l'inrevés: hi ha qui no para d'assegurar que el boicot és un fracàs. Qualsevulga que conega mínimament com funciona la distribució, sap perfectament que a final de gener es podrà tenir alguna idea de si s'ha venut més cava que l'any passat o no. Però, fins i tot així, qui sabrà interpretar-ho? Si es ven menys cava, serà pel boicot? Tot? En quina part? I si se’n ven més, haurem d'interpretar que la gent s’embriaga en favor de Madrid o de Carod? Tot plegat és penós. Perquè, en realitat, sabem prou que allò que importa no és pas si es ven cava o no. Allò que importa és si ens ho creiem o no, i com afecta 'l'altre' que nosaltres ens ho creguem. Importa qui guanya la batalla de l'opinió publicada, tant si coincideix amb la realitat com si no.

Mail Obert