Opinió

 

<153/169>

Vicent Partal

01.03.2005

Com n'eixirem?

Com més va, més complicada sembla l'eixida de la crisi del tres per cent. Que cal alguna mena de catarsi és obvi. No pas una reunió de partits. I Maragall és evident que no rectificarà. Es podrà completar aleshores la legislatura amb un mínim de coherència? Em tem que no. Segurament que unes eleccions avançades serien la cosa més lògica, però ni el govern ni CiU no semblen tenir-hi interès.

Fins i tot els qui en un primer moment d'eufòria varen aclamar Maragall per haver trencat el suposat 'oasi català' ara veuen les orelles del llop. Perquè l'única cosa certa és que ningú no pot saber a hores d'ara quin efecte tindrà el tres per cent sobre l'electorat. CiU podria quedar tocada, molt tocada, després d’haver-se escampat oficialment els rumors que han circulat durant dècades. Però també podria ser que la crisi reforçara la unitat de la base, com ja ha passat en algunes altres ocasions, i que fins i tot n’eixira reforçada per la comparació entre l'estabilitat dels seus governs i la disbauxa de l'actual. Mentrestant, dins el PSC hi ha veus que avisen de les conseqüències negatives que per a ells pot tenir aquesta crisi. Per exemple, que s'estenga popularment la imatge d’un president Maragall que ni els seus no poden controlar. O que cresca la insinuació, ja apuntada aquests dies, que uns i altres són iguals, en això de la corrupció. Alguns dirigents socialistes creuen que no, que Maragall els ha donat un trumfo enorme, amb la seua intervenció, i que de passada ha apartat la mirada pública del Carmel. Però, i si no és així? Esquerra ha tornat a córrer a alçar el lema de les mans netes. Però no oculta el seu nerviosisme, per si la paràlisi del govern li passa factura. I hi ha nervis, sobretot, per si creix la imatge voluble d’un Maragall que ells van fer president.
Vist tot això, serà difícil que ningú, excepte el PP, que té totes les de guanyar, moga peça. Però el 2007 és molt lluny, tal com van les coses...

Mail Obert