Opinió

 

<153/169>

Vicent Partal

27.01.2005

Honor. Per sempre.

Ahir va fer seixanta anys que l'Exèrcit Roig va alliberar el camp de concentració d'Auschwitz. Milions de persones, especialment jueves i gitanes, varen perdre la vida, assassinades pels nazis, als camps de concentració. Tan sols al d’Auschwitz, més d'un milió de persones hi foren assassinades. Però també n’hi hagué uns quants milers que pogueren resistir el més gran dels horrors, i foren testimoni de fins a quin punt l’ésser humà pot degradar la seua moral, esdevenir un assassí despietat i deixar tot rastre de dignitat. Ells i els qui hi varen morir mereixen, pel seu sacrifici i per la seua valentia, el nostre respecte i ser honorats per sempre.

Els camps nazis ens varen ensenyar moltes coses. Ens varen ensenyar fins a quin punt l’ésser humà pot mantenir l'esperança i lluitar en la pitjor de les situacions imaginables. Però també fins a quin punt l’ésser humà pot ser criminal. Ens varen ensenyar que hi ha situacions en què la pertinença a una col·lectivitat determinada, a una religió, a una cultura, a una nació, a una idea..., pot ser el passaport de la mort. I ens varen ensenyar que, si això passa, ningú no pot estar-se’n al marge, ni li és permès de girar la vista i de mirar a un altre costat. Auschwitz i els camps nazis foren excepcionals. L'Holocaust no és un crim més, comparable als altres. No ho és perquè va ser premeditat, per l’escala a què es va fer, per l’eficàcia i per la crueltat que va tenir. Afirmant que la pertinença a una comunitat era una raó suficient de mort, i fent-ne doctrina, els nazis ens varen dur al paroxisme de la violència, del crim. Per això cal que preservem aquest crim en allò que té d’excepcional. Perquè, d’aquesta manera, sempre tindrem el deure d'evitar que es repetesca.

Mail Obert